28.785

VALENCIA. No és un número premiat de cap sorteig. És el número d'espectadors que van estar el dissabte a Mestalla. Una xifra ínfimament superior a la mitja entrada.

Recorde perfectament el dia en què el València CF va organitzar una trobada per a presentar-nos a Anil Murthy. Va ser en un desdejuni de treball amb molts companys de professió presents, i en aquella reunió -i en un més que acceptable castellà- ens va fer arribar la seua preocupació per una dada que ell havia detectat sobre l'afició del València CF.

En aquella reunió Anil Murthy ens va dir que havia detectat que l'edat mitjana del soci valencianista que anava a Mestalla era molt elevada i que això significava que, si no enganxaven prompte a noves generacions jóvens de valencianistes, el club es quedaria sense gent en les grades a la volta d'un terme més o menys normal d'uns deu anys.

Em va paréixer prompte per a dir-li a Anil Murthy que una part important d'eixe desarrelament valencianista la genera el propi club amb el seu suport al president d'una LFP que aposta per llançar un missatge (que arriba a les criatures que veuen tele i seguixen d'alguna manera el futbol) "pelea Madrid-Barça" que ràpidament compren i difonen (perquè els és molt rendible) els mitjans madrilenys d'implantació nacional. Eixa mateixa LFP que tracta com a ciutadans de tercera a tots aquells clubs que no siguen els dos mencionats -no ja en el ruboritzant repartiment de drets de TV- amb horaris ridículs, absurds i que només seguixen un únic objectiu: ser el farcit de la jornada per a la TV que dóna els partits. Dóna igual una mascletà, que matar la gent al setembre a base de colps de calor, que un dia de Reis a les quatre de la vesprada o un dimecres laborable a les set menys quart. Així que, "disfruten lo votado". Submís i agenollat el club de Mestalla davant del xèrif Tebas, qui perd la dignitat, no pot aspirar al progrés.

L'altra part és el desastre de gestió de Mériton. El dissabte a Mestalla es va registrar una entrada de 28.785 espectadors. I sí, és cert que jugar un dissabte a l'una amb temps primaveral, ja amb mascletà i davant del Sporting (recorden, "disfuten lo votado") no va ajudar res. Però l'autèntica veritat és que ajuda molt menys el desolador panorama que ens oferix la propietat del València CF.

Els episodis que induïxen a pensar que esta és una societat que s'afona amb estrèpit a trossos són la gran realitat que està apartant la gent. Este València va començar generant emprenyament, d'ací es va passar a la indiferència, i ara estem en la fase de rebuig.

És un club en depressió, sense rumb, en el que els seus dirigents transmeten una imatge d'altivesa i menyspreu per l'aficionat que ha omplit el got de la paciència. El València se li ha fet antipàtic fins i tot al seu propi seguidor. No s'ha pres en els últims mesos una sola decisió que puga induir a pensar que hi haurà un mínim -i més que necessari- canvi de direcció. Amb Meriton no hi ha present, ni futur. I el passat el desconeixen i el xafen amb una superba vomitiva.

28.785 espectadors, senyor Murthy. No feia falta esperar deu anys. En quatre mesos les grades ja s'estan quedant buides.