X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

opinió vcf

Amb rodes de molí

Per això som incòmodes i per això el club té tant interès a potenciar mitjans propis que impulsen un missatge tan poc profund. Per això als incòmodes ens volen el més ofegats possible. Normal quan véns d'un lloc en el qual la llibertat d'expressió no està ben vista i damunt et deixes aconsellarper algun Rasputín de regional preferent

27/02/2018 - 

VALÈNCIA. En ocasions les coses són molt més fàcils de com les plantegem. L'ésser humà és en innombrables ocasions un manual de complicar-se la vida. I arribats a este punt, el més fàcil seria assumir-ho. Però no, la condició humana et porta moltes vegades -i el que estiga lliure de pecat que tire la primera pedra- a negar l'evidència d'una manera pueril per a eixir del canyaret.

Transitant per este camí, la realitat ens insisteix a posar a nostre abast exemples cada molt poc temps, i per a més "INRI" en el València CF hem assistit a varis en l'última setmana. La roda de premsa que va donar la passada setmana Mateu Alemany és un evident exemple d'açò. 

Primer, en parlar de la gestió de la venda d'entrades de les semifinals de Copa. Qualificar-la d'èxit quan la mala gestió del club va ser trending topic nacional i el club va haver de realitzar dos rectificacions, és prendre a la concurrència per ximple. És que et pixen damunt i que el tipus que et pixa et mire amb el piu en la mà i amb un somriure i diga que plou. Tan ximples ens fan?

També hem d'entendre que és una casualitat que un metge de Gijón siga el nou assessor extern dels serveis mèdics del club o que el nou director de l'àrea tècnica siga un home que sempre haja aterrat en els clubs de la mà d'Eugenio Botas (el representant, oh casualitat, de Marcelino).

I no estic entrant en la decència o indecència, en la moralitat o en la immoralitat dels fets. Bàsicament perquè intente no ser un hipòcrita i ser conseqüent en la vida, i llevat que es demostre el contrari, tots preferim treballar envoltats de gent de la nostra confiança que fer-ho amb un equip realitzat per una altra persona. És tot molt més simple.

Però no, el club els segueix prenent a vostès per ximples, o el que és pitjor segueix pensant que són vostès tan insignificants que amb qualsevol roda de molí vostès combregaran.

Per a considerar que vostès són importants, i no prendre'ls per ximples, ja estem la resta. O siga els que no expliquem la versió edulcorada perquè -tot i les pressions- pensem que vostès han de conèixer quantes més dades millor. Per això som incòmodes i per això el club té tant interès a potenciar mitjans propis que impulsen un missatge tan poc profund. Per això als incòmodes ens volen el més ofegats possible. Normal quan véns d'un lloc en el qual la llibertat d'expressió no està ben vista i damunt et deixes aconsellar per algun Rasputín de regional preferent

Jo preferisc seguir sent incòmode, però transparent. Perquè malgrat les pressions, crec que no és bò combregar amb rodes de molí.

Noticias relacionadas

opinio vcf

Caro Simone

Por |  - 

Alguns diran que el favor li'l va fer el València a ell perquè estava defenestrat en el West Ham, i pot ser que siga cert. Però mirant les possibilitats d'un i d'un altre, crec que hi ha un deute moral amb Simone qui va apostar per venir a un carromato costa avall i sense frens quan fins a les rates demanaven a crits marxar-se del desastre

opinió vcf

Jo no m´oblide

Por |  - 

Era una data propera al nadal del cap d'any de 2016. El València donava tombs fidel a aquella frase del "Todos somos capitanes" del meu venerat Carlos Goñi "cuando no tenía claro a qué puerto dirigirme, cualquier viento que soplara nunca era a mi favor". En mans d'una encarregada de l'amo que no tenia experiència, coneixements, ni la humilitat suficient per a reconèixer les seues limitacions, el València era un club instal·lat en el sotsobre més absolut.

opinió vcf

De Chicote a Marcelino

Por |  - 

El que ha fet Marcelino enguany amb el València CF és molt paregut a qualsevol episodi de "Pesadilla en la cocina". L´analogía entre el técnic asturià i el chef madrileny és absoluta i en els dos casos a tingut una primera resposta: l'èxit. Ara bé, no tot acaba ahí...

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email