X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

opinió vcf

De Chicote a Marcelino

El que ha fet Marcelino enguany amb el València CF és molt paregut a qualsevol episodi de "Pesadilla en la cocina". L´analogía entre el técnic asturià i el chef madrileny és absoluta i en els dos casos a tingut una primera resposta: l'èxit. Ara bé, no tot acaba ahí...

8/05/2018 - 

VALÈNCIA. Els entenc coneixedors del programa que ha fet d'Alberto Chicote un estel mediàtic, "Pesadilla en la Cocina". Quasi ja no veig tele, ara amb una tablet i una connexió a internet et pots construir a voluntat la teua pròpia graella (de programació). Però quan veia un poc de xicoteta pantalla el programa del madrileny reconec que m'entretenia (i a més em va guanyar per a tota la vida quan em vaig assabentar que era un "frikazo" de Star Wars com jo).

Doncs bé, no se m'ocorre una millor analogia entre el València CF d'esta temporada i qualsevol dels programes que tenien com a protagonista al xef madrileny.

Voran, el València CF és eixe negoci amb cert renom que antany va lluir esplendorós. Ara, ha arribat un nou amo que els posa però no apareix en el dia a dia. Els encarregats caminen a mig camí entre l´immovilisme pusil·lànime i la ferma convicció que tot ho fan bè (recorden aquelles rodes de premsa de Layhoon dient allò de "tranquils que Meriton té un pla i sap el que fa"? mentre Neville, Ayestarán, Alesanco i Suso anaven cavant una fossa de la grandària de la de Las Marianas).

Al final a algú se li encén la llumeneta i criden a Chicote. En este cas, a Mateu se li va encendre la llum i va cridar a Marcelino.

El tècnic asturià ha tingut en el València el mateix efecte que Chicote quan aterra en un local de restauració. Després de presenciar el caos es va ficar de ple en la faena i va obrar el miracle.

Del caos a la metodologia. Dels que no anaven cara a a l'aire, als qui fan un pas al capdavant. De la desídia més absoluta a l'entusiasme més intens. Així ha canviat este València en el temps que va des que l'asturià es va enfundar el xandall i es va posar a entrenar al València. La detecció dels mals i el seu remei ha sigut encertat. I ara, queda la part més complicada.

Han vist eixos programes especials en els quals Chicote re visita els locals que en el seu moment va salvar? Ací coneixem el post-programa, què ha ocorregut en el dia a dia. Ací sabem si la cura miraculosa que va aplicar Chicote va ser flor d'un dia o va perseverar per a revifar el negoci.

El València CF ha cobert amb èxit la "reobertura del local", però prompte començarem a vore si es torna a vicis anteriors o se segueix la fórmula d'èxit marcada pel "xef Marcelino". I no serà perquè l'asturià no ve insistint que el complicat és mantenir-se per a no estar a dalt de manera puntual.

Ara Meriton té davant sí l´exàmen complicat. El de fa tres temporades va ser un desastre monstruós. A partir d'ara li toca als amos del negoci maniobrar per  que tot el treball del "xef" no quede en un sospir passatger.

PD: pròximament m'ocuparé de Mateu, l'altre gran artífex del miracle. Si em donen vostès un poc més de temps, tractaré d'ajustar l'analogia el màxim possible.

Noticias relacionadas

opinio vcf

Caro Simone

Por |  - 

Alguns diran que el favor li'l va fer el València a ell perquè estava defenestrat en el West Ham, i pot ser que siga cert. Però mirant les possibilitats d'un i d'un altre, crec que hi ha un deute moral amb Simone qui va apostar per venir a un carromato costa avall i sense frens quan fins a les rates demanaven a crits marxar-se del desastre

opinió vcf

Jo no m´oblide

Por |  - 

Era una data propera al nadal del cap d'any de 2016. El València donava tombs fidel a aquella frase del "Todos somos capitanes" del meu venerat Carlos Goñi "cuando no tenía claro a qué puerto dirigirme, cualquier viento que soplara nunca era a mi favor". En mans d'una encarregada de l'amo que no tenia experiència, coneixements, ni la humilitat suficient per a reconèixer les seues limitacions, el València era un club instal·lat en el sotsobre més absolut.

opinió vcf

Més que VAR, barra lliure per a dos

Por |  - 

Tinc la sospita que per als de sempre el VAR va ser un gran invent, i per a la resta no va a canviar en essència les coses. Quan els grans, per boca dels seus portaveus, han avivat el debat del vídeo arbitratge, i les institucions que han abocat el futbol espanyol al duopoli decideixen aprovar-lo, digueu-me desconfiat, però jo crec que açò més que un VAR va a ser una barra lliure per a dos. 

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email