De jugadors a entrenadors (2a. Part)

VALENCIA. Continuem hui la sèrie d'articles dedicats als ex-jugadors del València CF que, una vegada acabada la seua carrera sobre la gespa, la van seguir a les banquetes i, en algun moment, van entrenar al primer equip del club de Mestalla. La setmana passada, parlarem de les trajectòries de l'actual entrenador Salvador González "Voro" i iniciarem un repàs dels ex-jugadors que van entrenar al club entre els anys quaranta, cinquanta i seixanta: Leopoldo Costa "Rino", Eduardo Cubells, Luís Casas "Pasarín", Bernardo Pérez "Pasieguito", Edmundo Suárez "Mundo", Carlos Iturraspe i Enrique Buqué. Seguint l'ordre cronològic d'esta relació hui parlarem de les dècades dels anys setanta, huitanta i noranta del passat segle.

El primer a aparèixer en este llistat és Manolo Mestre, un dels jugadors valencianistes més rellevants dels anys seixanta. Va debutar en el primer equip la temporada 1955-56 i en ell va jugar fins a l'any 1969. Poc després de retirar-se es va fer càrrec el CD Mestalla. Des d'eixe moment va alternar les seues funcions entre el cos tècnic i la secretaria tècnica de l'entitat valencianista. Durant este temps, es va fer càrrec del primer equip en tres moments diferents i sempre crítics, primerament en 1976 després dels preparadors balcànics Milovan Ciric i Dragan Milosevic, el 1977 substituïnt a Heriberto Herrera i el 1982 fins que va ser rellevat per Milan Miljanic.

El següent preparador amb passat valencianista de la llista és Francisco García Gómez "Paquito", jugador del València CF des de 1962 a 1972. La temporada 83-84, es va posar al capdavant del primer equip, quan la situació econòmica del club era una autèntica ruïna. Amb jugadors molt joves va arribar a ser líder del campionat de lliga a la jornada set, però va ser cessat en la jornada vint-i-dos, després de ser eliminat de la copa pel Castilla.

El tercer ex-jugador que es va fer càrrec del primer planter valencianista durant este període va ser Roberto Gil, jugador del València CF entre 1959 i 1971, peça fonamental de l'equip de la dècada dels seixanta, com a capità va ser l'encarregat d'alçar la Copa de 1967. Durant els anys vuitanta, marcats per la greu crisi econòmica que travessava l'entitat, també va rebre l'encàrrec de dirigir l'equip en diferents moments. El primer d'ells substituint a "Paquito" en la temporada 83-84. Va continuar una temporada més com a primer entrenador. La segona ocasió en què es va fer càrrec de la banqueta valencianista va ser en la temporada 1987-88, la del retorn a la Primera Divisió, després de la destitució d'Alfredo Di Stéfano. Posteriorment es va dedicar a tasques tècniques al club de Mestalla.

Óscar Rubén Valdez, com a jugador va ser decisiu en la consecució del campionat de lliga de la temporada 1970-1971. Com a entrenador li va tocar iniciar la temporada més nefasta en la història del club, la 1985-86, en la qual es va perdre la categoria després de 55 anys a l'elit del futbol espanyol. És cert que l'entitat presidida pel Dr. Vicente Tormo portava diverses temporades lluitant per mantenir-se en primera, i esta vegada no va poder esquivar el descens. Com dèiem, Óscar Rubén Valdez, va començar dirigint l'equip però en el mes de gener, la directiva li va rescindir el contracte i va fitxar a Di Stéfano per intentar el miracle d'evitar el desastre.

L'últim dels preparadors en aparèixer en el període analitzat en el dia de hui és l'uruguaià Héctor Núñez, va ser un dels jugadors més importants del club Mestalla els primers anys seixanta. Va participar en els primers dos títols europeus del València CF, les copes de Fires de les temporades 1961-62 i 1962-63. El seu treball com "míster" del club blanc-i-negre tan sols va durar uns pocs partits de lliga en la temporada 1993-94. Va accedir a la banqueta després de la destitució de Guus Hiddink, va agafar l'equip immers en el caos post Karlsruhe i va ser cessat una vegada Paco Roig va accedir a la presidència del club.