X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

historia vcf

El Matador

A mitjan 1976 el València CF el va fitxar per 300.000 dòlars. Després d'un debut calamitós davant el CSKA de Moscou, en el Trofeu Taronja, era difícil entendre que aquell jovenet de 22 anys, acabat d'aterrar, anava a convertir-se en un ídol per a Mestalla...

18/02/2017 - 

VALENCIA. Quan em van proposar col·laborar en Plaza Deportiva escrivint al voltant de la història del València CF, vaig rebre l'encàrrec amb satisfacció, però també amb responsabilitat i inquietud. Parlar de la trajectòria d'una entitat quasi centenària, amb tants seguidors, alguns d'ells coneixedors fins el detall de la història del seu club, no és una feina fàcil i més, si es vol fer de manera rigorosa, amena i amb una intenció didàctica .

Sincerament, mai vaig pensar en escriure un article explicant qui és Kempes. Pensava, potser amb una miqueta d'ingenuïtat, que la seua figura era prou coneguda i reconeguda com per dedicar-li un article.

Mario Alberto Kempes Chiodi, va nàixer a Bell Ville, província de Còrdova, Argentina, el 15 de juliol de 1954. Va començar a jugar a futbol a l'equip de Talleres de Bell Ville. El 1972 va fitxar per l'Instituto de Còrdova, debutant en la Primera Divisió argentina a l'octubre de 1973. Eixe mateix any va defensar els colors de les seleccions argentines juvenil i absoluta. El 1974, Rosario Central es va fer amb els seus serveis.

A mitjan 1976 el València CF el va fitxar per 300.000 dòlars. Després d'un debut calamitós davant el CSKA de Moscou, en el Trofeu Taronja, era difícil entendre que aquell jovenet de 22 anys, acabat d'aterrar, anava a convertir-se en un ídol per a Mestalla. Per cert, ningú ha comptat / cantat millor el que va succeir en eixe partit que el gran Cisco Fran a la seua mítica "Nostalgia de Bell Ville".

Una vegada adaptat al club valencianista, "El Matador" va deixar clara la seua facilitat per fer gols, guanyant el Trofeu Pichichi en les temporades 1976-77, amb 24 gols i la 1977-78, amb 28.

Al Mundial de futbol de 1978, disputat a l'Argentina, Kempes va ser campió, es va proclamar màxim golejador i va ser reconegut com la màxima figura de la competició.

La temporada següent va obtenir la Copa del Rei després de vèncer a la final, disputada al Vicente Calderón, al Real Madrid per 2-0 marcant ell els dos gols.

Els triomfs continuarien la temporada 1979-80, amb la Recopa d'Europa guanyada a l'Arsenal a la tanda de penals, en què curiosament va fallar el seu. Mario Kempes va ser el màxim golejador de la competició amb 9 dianes.

La Supercopa d'Europa, disputada a desembre de 1980, contra el Nottingham Forest, 2-1 en camp anglès i 1-0 a Mestalla va ser l'última competició guanyada per Kempes com a jugador valencianista. Lamentablement, una greu luxació de clavícula soferta contra el Karl Zeiss Jena, aquesta mateixa campanya anava a suposar l'inici de la seua final a València.

Kempes va tornar a l'Argentina al març de 1981, per jugar al River Plate. En no poder el club argentí complir amb tots els pagaments va tornar al València la temporada 1982-83, on va jugar fins a la 1984-85.

Després d'eixir del club valencianista, "El Matador" va jugar a futbol-sala al Autocares Luz de València i enrolar-se en altres equips com l'Hèrcules d'Alacant abans de començar un periple per diferents equips austríacs: First Vienna FC, Sankt Polten i Krems. El 1995, va fitxar per l'Arturo Fernández Vial, equip de la segona divisió de Xile. El 1996 ho va fer al Pelita Jaya d'Indonèsia, el seu últim club com a jugador.

La seua rellevància, esportiva i mediàtica, una vegada retirat dels terrenys de joc, va fer que fora nomenat ambaixador de Rosario Central, de la mateixa manera que ho va ser des de l'estiu de 2013 fins fa unes setmanes del València.

Però la seua influència en el món del futbol va molt més enllà. La imatge icònica de Kempes corrent amb la seua cabellera al vent després de marcar un gol, va ser la font on es va inspirar el dibuixant de manga Yoichi Takahashi per crear a Oliver Aton, el personatge de la sèrie de dibuixos animats "Campeones". El Mundial de 1978 i els sis gols del "Matador" van ser fonamentals per a la difusió del futbol en el mercat asiàtic. L'interès que la figura de Mario despertava va ser el motiu principal que explica la gira del València CF, molts anys abans que Madrid o Barça iniciaren estes peregrinacions estivals, per Japó a l'agost de 1979.

Però, tot i que la figura del Kempes jugador ha estat molt gran, el seu llegat allà per on ha passat, ha estat encara més gran. Pocs jugadors poden presumir de tindreun estadi amb el seu nom, doncs bé, a l'Argentina l'abans anomenat "Estadi de Córdoba", es diu des de 2011 "Estadio Mario Alberto Kempes".

Si a Argentina li van donar el seu nom a un estadi, ací molts xiquets, nascuts entre finals dels 70 i els inicis dels 80, van ser batejats com Mario Alberto, Mario o alguns simplement com Alberto, per la resistència d'alguna mare. I no només a l'Argentina i València, fins i tot al Brasil, l'enemic per antonomàsia del futbol argentí, trobem exemples de la devoció pel "Matador", com el cas d'Everton Kempes dos Santos, el malauradament desaparegut davanter del Chapecoense.

Este llegat, immaterial, és entre d'altres el que farà que Kempes siga per sempre un símbol del club valencianista i d'igual manera que es va fer popular la dita: "No diga Kempes, diga gol", també amb el temps podrem dir "No diga Kempes, diga València".

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email