El pilotari valencià que va nàixer basc

VALÈNCIA. Els valencians també naixen on volen. Gaizka Iruretagoiena Iraola, per exemple, ho va fer al municipi guipuscoà d’Asteasu (1.500 habitants), ara fa 26 anys. Allí és on es va enamorar de la pilota i on va començar a practicar el “bote luzea”, una modalitat basca en procés de recuperació i amb característiques comunes amb el joc a llargues, la modalitat mare de la pilota valenciana. Tanmateix, res feia pensar que el destí del jove Gaizka estava més a prop de la Mediterrània que del Cantàbric.

Fins a 2016, quan la Champions de Llargues ho va canviar tot. La competició organitzada per la Confederació Internacional de Pilotà a Mà (CIJB), en la qual es reuneixen els millors clubs d’Europa, es va celebrar aquella temporada a Donosti. Gaizka, que va haver d’aprendre aleshores algunes de les claus del joc a llargues, va ser un dels jugadors participants amb els clubs bascos. I va passar el que havia de passar. En una de les partides del campionat, l’equip de Gaizka es va enfrontar al de Parcent, poble de la Marina Alta, representant valencià en el torneig. La connexió va ser instantània. Com un retrobament entre amics a molts quilòmetres de casa i després de molt de temps sense vore’s. Els membres del club de Parcent, entusiasmats amb el nivell de joc que havia demostrat Gaizka, el van convidar a viatjar a terres valencianes per protagonitzar una exhibició de “bote luzea” i altra de llargues. I tots van complir. “Entre bromes em van dir de vindre més a jugar i vaig dir que si m'aconseguien un equip, jo estava disposat a baixar cada setmana per a les partides. Però la broma va deixar de ser una broma i em van oferir vindre a jugar", explica Gaizka sobre els inicis de la seua aventura.

El club de Parcent, un dels clàssics en la Lliga de llargues que organitza la Federació de Pilota Valenciana amb la Diputació d'Alacant, amb l’ajuda de l’ajuntament van fer les gestions oportunes per a presentar una proposta econòmica a Gaizka per a jugar en la segona categoria de la Lliga de llargues, en la posició de banca, l’encarregat de fer la treta. Una oferta que incloïa els vols, cada cap de setmana, entre Guipúscoa i Alacant. D’esta manera, i durant una temporada, cada divendres Gaizka es preparava la maleta a casa, anava a l’aeroport de Donostia i volava fins al de l’Altet, on l’esperaven els companys del club amb un cotxe per a portar-lo fins a Parcent. El dissabte jugava la partida i el diumenge o el dilluns havia d’agafar el vol de tornada a casa. En total, 1.300 quilòmetres i moltes hores en l’aire i la carretera cada cap de setmana per a jugar una partida.

A mitjan 2019, però, Gaizka va decidir mudar-se amb la seua parella i instal·lar-se definitivament en la Vall de Laguar. Després de tastar la passió per la pilota als carrers de la Marina i després de conéixer la gent de la zona, va tindre clar que volia quedar-se. “Bàsicament, va ser per la pilota, perquè em va agradar molt el joc a llargues i també l’escala i corda. Estat a 700 quilòmetres de distància no ho podia disfrutar”, assenyala ja des de casa, on afirma trobar-se més que còmode. “Ací sempre ens han tractat bé. Vam fer amistat molt prompte amb els joves de Laguar i estem molt contents”, subratlla.

Mentre treballa per a l’ajuntament de Laguar com a peó forestal, Gaizka ha trobat les seues inesperades arrels mediterrànies (entén el valencià sense problemes) i anat creixent com a jugador de pilota. En 2020 va arredonir una temporada quasi perfecta. Va guanyar la Lliga de llargues en segona categoria i va ser suplent en l’equip de primera. De fet, va haver d’eixir a jugar en la gran final, contra Benidorm, com a conseqüència de la lesió d’un company de Parcent, i va ser fonamentalen la victòria final. A més, va aprofitar per a experimentar amb altres modalitats. “Vaig provar el joc a perxa amb l’equip de Castells i vam guanyar la Lliga de segona. També vaig jugar amb la meua parella el campionat mixt de pilota grossa, que també vam poder guanyar”, comenta el pilotari, el qual fins i tot ha començat a jugar al trinquet. “Com que no es podia jugar a res en el carrer vaig començar a jugar a escala i corda, de rest. Crec que vaig millorant, encara que és un joc totalment diferent del que estava acostumat. Em vaig apuntar amb els de Laguar per a l’autonòmic en segona, i en això estem fins que s’ha detingut l’activitat esportiva per la pandèmia”, relata.

L’esperança de Gaizka, feliç amb la seua nova vida a la geografia valenciana, passa ara perquè la situació es normalitze per a poder competir enguany, per primera vegada, com a titular en la primera categoria de la Lliga de llargues amb el club de Parcent. També per a poder repetir en la Lliga de perxa i acabar l’autonòmic d’escala i corda. Fins i tot passa per somiar. “Tant de bo es celebre el Mundial que havia d’haver sigut l’any passat, perquè tenia moltes ganes d’anar, si és que em seleccionen, clar”, bromeja entre rialles Gaizka. Té dret a fer-ho. Com qualsevol pilotari valencià que naix basc.