El primer internacional

VALENCIA. Este cap de setmana no hi ha partit de lliga del primer equip de València CF, per la disputa de partits de seleccions nacionals. L'equip valencianista, a hores d'ara, no té cap jugador en el combinat espanyol, l'últim seleccionat blanc-i-negre va ser Paco Alcácer; però al llarg dels 97 anys d'història del club, més de setanta han sigut els jugadors que han disputat partits amb Espanya.

Si un torrentí ha estat l'últim seleccionat, un altre valencià, Eduardo Cubells Ridaura, nascut al barri d'Algirós del "cap i casal", va ser el primer a debutar defensant el combinat estatal.

Parlar d'Eduardo Cubells, és fer-ho d'un gran mite valencianista, el 50% de la primera gran dupla del València FC, formada per ell i el seu company i amic Arturo Montesinos "Montes".

Cubells i Montes, Montes i Cubells són els iniciadors d'una sèrie de parelles mítiques i moltes vegades irrepetibles Puchades-Pasieguito, Guillot-Waldo, o la més recent Albelda-Baraja.

Eduardo Cubells va nàixer a València el 17 de gener de 1900. Els seus inicis futbolístics van ser, com en la majoria dels xiquets de principis del segle passat, els carrers i descampats de la ciutat. En el seu cas, imitant uns anglesos que jugaven en un solar que hi havia prop de sa casa i que després es convertiria en el camp d'Algirós, primer camp del València FC. Posteriorment, va jugar al col·legi dels maristes, per després fer-ho als equips de l'Hispània, Club Esportiu Espanyol,  Gimnàstic FC i durant uns mesos al Sevilla FC, al seu retorn a les nostres terres acabar fitxant pel València FC.

En la disciplina valencianista va marcar 177 gols en 192 partits, ell va ser l'autor del primer gol marcat pel València al camp d'Algirós, el 8 de desembre de 1919. Com a jugador del club blanc-i-negre va guanyar els campionats regionals dels anys 1923, 1925, 1926 i 1927.

En la selecció espanyola va jugar un total de cinc partits, la xifra pot resultar baixa, però cal tindre en compte que en eixos anys no havien competicions de seleccions, excepte els Jocs Olímpics. Amb la qual cosa, els partits entre els equips representatius de les diferents federacions estatals eren molt escassos i la major part d'ells tenien un caràcter amistós.

Les internacionalitats de Cubells, des de la perspectiva actual poden semblar poques, però en el seu moment no era una quantitat menyspreable, si tenim en compte, per exemple, que el jugador més mediàtic d'eixa època, el porter Ricardo Zamora, ho va ser en 46 oportunitats al llarg de setze anys.

Les cinc participacions del nostre primer internacional, es van iniciar el 17 de maig de 1925, en el partit Portugal-Espanya (0-2). El dia 1 de juny va jugar contra Suïssa (0-3). El 14 d'eixe mateix mes, a Mestalla es va disputar un Espanya-Itàlia (1-0), primer partit de seleccions nacionals jugat a l'estadi valencianista. El periple internacional de Cubells va continuar amb un Àustria-Espanya (0-1), el 27 de setembre i va finalitzar el 4 d'octubre de 1925 en un Hongria-Espanya (0-1). Com es pot comprovar pels resultats, les seues cinc internacionalitats van ser sinònim de victòria.

Eduardo Cubells només va marcar un gol defensant la samarreta espanyola, en el partit disputat a l'estadi Hohe Warte de Viena, aquest tant va valer per donar-li la victòria a Espanya.

La figura de Cubells, ens transporta al primer futbol valencià amb equips ja desapareguts com l'Hispània, l'Atlètic València, el Bancari, l'Stadium o el Rat Penat i a rivalitats com les existents entre "merengots", "granotes" i llevantinistes. En una València que va viure l'esport com una manera de modernitzar-se i fer-se cosmopolita. Una València que va vore passar pels seus camps als millors equips europeus del moment.

Els "feliços anys vint", el primer València, el futbol romàntic i pràcticament amateur, van finalitzar amb l'eixida de Cubells i de Montes del club de Mestalla, amb la creació del campionat nacional de lliga i l'adveniment del professionalisme en 1928. Com tantes vegades ha passat al club de Mestalla, l'adéu dels dos jugadors no es va saber gestionar amb el tacte i l'afecte que els dos grans ídols mereixien.

Després de la seua retirada Eduardo Cubells va passar a formar part de la comissió tècnica del club on arribaria a ser entrenador del primer equip entre 1942 i 1946, aconseguint la lliga de la temporada 1943-44.

Mai va abandonar la seua estima pel club i forma part de la junta directiva de Lluís Casanova. La seua dimisió en 1959 va comportar la del president Casanova, que havia promès anar-se'n amb ell.

Eduardo Cubells va morir el 13 de març de 1964, després d'una vida vinculada al València i a València.