El València si té qui li escriga

VALÈNCIA. El 1961, l'escriptorcolombià Gabriel García Márquez va publicar "El coronel no tiene quien le escriba", una novel·la curta de les més cèlebres del Nobel sud-americà. A diferència del que li passa al seuprotagonista, el ValènciaFC / CF si ha tingut al llarg dels anys que li escriga.

Els equips defutbol han construït la seua història, llegenda i relat a través de la fidelitat a un escut i uns colors. Però, a mesura que la trajectòria d'un club es feia important, també més gran era l'atenció que se li prestava i noparlem únicament del que passava al terreny de joc, sinó també, a la seua massa social, al seupassat i al seu entorn.

Afortunadament, entre elsamants al futbol hi ha, a més dels seus practicants o dels seus espectadors, un altregrup d'aficionats que troben en la literatura de temàtica futbolera la seua passió i una forma de seguir vinculats a l'esport o al club delsseus amors.

Els relats futbolístics, moltes vegades, hanajudat a preservar el llegat històric i sentimental dels clubs, el que, en més ocasions de les que serien desitjables, els propisclubs no han sabut fer ni gestionar.

La relacióentre futbol i literatura no ha sigut sempre igual, encaraque sempre ha estat present a través de cròniques periodístiques, biografies de jugadors, historials declubs, assajos, poesies o contes. Amb tot, s'han viscut períodes on alguns sectors "intel·lectuals o culturetes" han denigrat el futbolarribant a catalogar-lo com el nou "opi del poble". Per sort, estamala percepció ha canviat fins al punt que el futbol ha anat guanyant el seupropi espai en el món de laliteratura o potser cal dir, que la literatura ha anat, a poc a poc, entrant enel món del futbol.

La transcendència del València FC/CF, la seua importància i rellevància social, ja des dels primers anys 20 del segle passat, pot mesurar-seen la quantitat de llibres que s'han escrit al voltant del club blanc-i-negre o dels seus jugadors. Llibres que, en molts casos, hanretratat una part de la vida esportiva i cultural valenciana i que han ajudat a situar el club de Mestalla com unreferent clau per entendre la societat de laValència dels últims cent anys.

Periodistes comSincerator, els germans Hernández Perpiñá o Miguel Domínguez, podrien serconsiderats els nostres "clàssics", font i origen de moltes de lesposteriors històries,més o menys, oficials del club. La seua tasca l'han continuat altres periodistes comPaco Lloret, Alfonso Gil o Luis Furió,així com les investigacions històriques realitzades per Enrique Miquel, Miquel Nadal i José Ricardo March.

Però el València FC/CF nonomés apareix en els llibressobre la seua història. El club de Mestalla, com un element cabdal de la societat en laqual està arrelat, apareix en la trama d'altres obres literàries: “Campo abierto” de Max Aub, “Gràcies per la propina” i “Espècies protegides” de Ferran Torrent, “Tranvia a la Malvarrosa”i “Desfile de ciervos” de Manuel Vicent, “En la orilla” de Rafael Chirbes, “Inventari mínim” de Miquel Nadal, “Valencia sic trànsit” deFrancesc Bayarri, “La solsida” de Rafael Arnal, “Destroy” de Carlos Aimeur o unllibre imprescindible per a entendre el que som com “La balada del bar Torino”de Rafa Lahuerta serien una bona mostra.

Des delsprimers llibrets dedicats a les figures d'Eduardo Cubells i Arturo Montesinos"Montes" publicats cap al 1924,fins a l'últim "Bronco y copero" de Paco Lloret,presentat el passat 27 de novembre, moltes són lespublicacions dedicades al club blanc- i-negre i segur que de cara al propercentenari de l'entitat diverses seran les propostes editorials que apareixeranen el mercat, per continuar fent de l'entitat blanc-i-negra un referent no només esportiu sinó també cultural de la nostra societat.