X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

En vint anys, cinc de vint-i-tres

Els "valencianólegs" que solen pontificar a 350 quilòmetres de distància eixe dia estaven en el camp i van fer de la circumstància puntual un mantra repetit fins a la sacietat.

30/05/2017 - 

VALENCIA. Estimat senyor García Toral (Marcelino): 

Li imagine altament sorprés després del xoc patit dimarts passat. M'explicaré millor si m'ho permet. Després d'haver arrasat en totes i cada una de les enquestes sobre la preferència que els aficionats tenien sobre la seua arribada a la banqueta de Mestalla i després d'una senzilla però il·lusionant presentació es va enfrontar vosté a la ronda d'entrevistes amb les emissores nacionals (les locals ací mai disposem de certa igualdat per a competir, però açò no és cosa seua). 

Així que en ple “subidón” de la satisfacció d'arribar a un lloc on vosté pot sentir-se valorat van començar tots amb el mateix romanç, l'hipotètic "Marcelino vete ya!".

Va despatxar vosté amb molt estil esta qüestió en tots i cada un dels casos (no li va ocórrer en una sola ràdio). Però de segur que estes coses li acaben fent dubtar al més pintat i alguna pregunta pot haver-se arribat a fer vosté. El dubte del "me xiularan a penes començar si hi ha dos resultats roïns? Hi ha tan poca paciència com m'adverteixen?" és normal quan s'insistix una vegada i una altra de manera pesada en un estereotip tan fals com la llegenda del vídeo de Ricky Martin, la xica, el gos i la melmelada en un conegut xou noventero d'una cadena privada.

Probablement els d'ací li haguérem pogut explicar amb més detall el fals clixé alimentat per gent que no ha anat a Mestalla deu partits seguits en la seua vida. Així que trie les línies de Plaza Deportiva per a desmuntar-li la mentida hiperbòlica sobre la qual li van preguntar reiteradament el dimarts a la nit. 

Mire míster, així per damunt li comentaré que en els últims vint anys el València CF ha tingut vint-i-tres entrenadors entre longeus i interins. 

Bé, d'eixos vint-i-tres tècnics en vint anys només cinc van haver d'escoltar un "Fulanito, vete ya!". I ara passe a especificar-li els cinc casos.

L'aliment d'esta mentida es basa en el partit de la vint-i-cinquena jornada de la temporada 99-2000 en el que el València CF va jugar davant del Madrid. El partit va acabar en empat a un i la gent va explotar quan va vore que Héctor Cúper contra un Madrid infestat de suplents feia canvis per a mantindre el resultat i li acabaven igualant. Els "valencianólegs" que solen pontificar a 350 quilòmetres de distància eixe dia estaven en el camp i van fer de la circumstància puntual un mantra repetit fins a la sacietat. Que en molts més partits (sobretot al final del seu segon any quan estava en marxa el seu procés de renovació) se li va cridar "Cúper quédate! " sembla que no es queda tant en la memòria col·lectiva d'aquells que vénen una vegada a l'any a Mestalla.

Després va arribar el "Koeman vete ya!". En plena descomposició i a un entrenador que sí que va aconseguir un títol però va fer díhuit punts de seixanta-sis possibles (zero amb huit de mitjana). Amb prou menys, el Madrid (l'equip que seguixen aquells periodistes que repetixen el mantra de la "impossible afició de Mestalla") ha fulminat tècnics amb copes d'Europa a les seues esquenes (Heynckes, Del Bosque o Ancelotti entre altres). Si jo fora tan aprofitat com els que estenen el mantra a la seua voluntat, diria que a Koeman li la va cantar el "Quédate!". Però va ser circumstancial i per l'eufòria del moment de ficar a l'equip en una final de Copa en una temporada plena d'amargures.

Més tard va vindre “Quique vete ya!", i crec sincerament que va ser injust. Tampoc va ajudar un Quique més preocupat de la seua baralla amb Carboni que d'una altra cosa, però el seu equip era fiable. 

Anys van haver de passar per a escoltar el "Nuno vete ya!". En el cas del portugués (dos anys després sembla que se´n va a entrenar a segona divisió), este trencament amb la grada va vindre per carregar-se l'estructura esportiva que hi havia i aglutinar tot el poder. El Nuno d'abans era recolzat i animat per la grada -crec que cal recordar-ho-. 

I finalment, el "Gary vete ya!". Pitjors números encara que Koeman. Dèsset punts de quaranta-huit en lliga (zero amb tres) i un bonic set a zero en la Copa del Rei.

Eixos són els cinc casos en vint anys. Ací no se li ha cantat "vete ya" a Ranieri (en les seues dos èpoques) , ni a Benítez (més enllà de mostrar disconformitat en algun canvi en un partit puntual durant escassos segons) . Mai se li va cantar a Unai (amb el que la grada en certs partits va ser molt crítica) , ni a Pellegrino, ni a Djukic, ni tan sols a Ayestarán. A Valverde se li va cantar "quédate" en diversos partits i a Voro se li té devoció.

Eixa és l'autèntica realitat, míster. A mi no m'obriran les llums de Mestalla per a fer un programa especial. Però quan haja que eixir a clamar contra l'arbitratge tendenciós o contra la Lliga, o contra allò que dificulte els interessos del seu equip, ací continuarem estant. 

I si fera falta, li torne explicar la fal·làcia del "vete ya", encara que siga a fosques. Jo, per mi, encantat.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email