Europa?

VALÈNCIA. No hem fet res. No hem fet res. No hem fet res. Hauria de recitar-se com un mantra en el vestidor d'Orriols. I passar-se per megafonia durant els entrenaments, en els reproductors, en casa, en el cotxe, pertot arreu.

Perquè existix un risc alt de considerar que la temporada ja està amortitzada, amb les semifinals de Copa i un grapat de victòries de prestigi. Existix la temptació per part dels futbolistes de deixar-se anar, i per part de l'entorn de donar-ho per bo.

Paco López ha dit que la salvació, el gran objectiu del club, encara no està feta. Amb 35 punts en el sac i 33 per disputar-ne, el club no està salvat? Matemàticament no, clar, però descendir amb els números actuals passaria per no guanyar més que un partit d'onze. Existix eixa possibilitat en el cap d'algun futboliste, tècnic o directiu del Llevant? M'atrevisc a aventurar que no. Quin discurs per tant es fa aplegar al vestidor, mantenint l'objetiu de la permanència i no mostrant-se més ambiciós?

A voltes la prudència pot convertir-se en conformisme, un defecte que este club, si vol mantindre el creiximent dels últims anys, no es pot permetre. El Llevant del futur no creu en impossibles. De fet, el Llevant del present s'ha forjat a pur de convertir els somnis en realitat. I és precisament Paco López qui ha alçat eixa bandera, com ningú. 

Per tot açò, encara sorprén més la setmana. Per descomptat ni Catalán ni López han eixit en públic a reajustat objectius. Tampoc s'ha respirat exigència en mitjans, columnes o xàrcies. I la informació amb que s'ha alimentat a la València blaugrana ha sigut sobre qüestions de mercat, renovacions, interés per futbolistes i l'habitual fira de representants i correveidiles. Des d'altaveus oficials compromisos promocionals, productes amables, campus, ciutat deportiva, filial i futbol-sala, visites als artistes fallers, convocatòries d'internacionals… Una estranya sensació de pretemporada, mentres el Betis posa rumb inequívoc d'entrar en Europa.

El clima no convida a la tensió competitiva i la determinació que calen per a guanyar en el Villamarín i borrar definitivament la imatge d'Anoeta.

Existix una intenció real de lluitar per alguna cosa més que una còmoda permanència? S'ha pronunciat la paraula Europa en Orriols? L'actitud de l'equip en el Villamarín ens donarà la resposta. I sabrem si esta encara pot ser la campanya més memorable de la nostra història o si serà una altra per a preguntar-nos on podríem haver aplegat, d'haver sigut ambiciosos.