GRUPO PLAZA

Fardatxos

Tots els pals van ara per a Suso, i Meriton encantat. Però no ens enganyem. Suso és l'escut perquè els propietaris visquen tranquils i feliços (aspai, no em dóna cap pena. Tot per un sou. En el pecat du la penitència)

3/01/2017 - 

VALENCIA. Amb l'entrada del nou any (feliç 2017 a tots) aprofite per a tirar la vista arrere i recordar-me de la meua infància. Llavors hi havia una sèrie que ho petaba entre la xavaleria de l'època.

La sèrie -aleshores es deia telefilm- s´anomenaba "V". Voran, la cosa era més o menys així. Una raça de bestioles -fardatxos de la grandària de la seua sogra o el seu germà, per a ser més exactes- arribaven en unes naus a la terra. En principi venien amb la mateixa aparença que els sers humans i de molt bon rotllet. Després resulta que venien a fer-se els amos d'açò amb les seues pròpies regles emportant-se per davant a qui fera falta per a complir els seus propòsits. El pastís es descobrix -entre altres coses- quan la falsa pell humana se'ls comença a caure a trossos i llavors comença a quedar al descobert qui són i què pretenen.

A Meriton li ha passat el mateix. La dimissió de Prandelli -ni màrtir, ni dimoni- ha deixat amb el cul a l'aire als "fardatxos". "Sòn gent de números i el futbol són més coses", "volía obrir entrenaments però no em deixaren"…

A ningú li cap ja el dubte que per al propietari este és simplement un negoci. Fred, sense sentiments. Executen sobre els seients dels balanços comptables (el mateix que en èpoques anteriors. Això sí, este els ha posat). No sap el que és açò, ni li interessa. Entrada i eixida de futbolistes amb gent que traga en els llocs clau. Nuno formava part de la farsa, Neville era el col·legueta de l'amo i no posaria res en dubte, i Ayestarán estava boig per demostrar que era un poc més que un expreparador físic amb ínfules en la seua recerca d'una banqueta en primera.

A la primera de canvi que va haver-hi una anomalia en el sistema (en eixe sentit Prandelli va ser un Matrix) , el sistema se va anar a fer la mà. 

El problema d'este València CF no és de noms, no siguem tan ingenus. És estructural, de concepció.

Tots els pals van ara per a Suso, i Meriton encantat. Però no ens enganyem. Suso és l'escut perquè els propietaris visquen tranquils i feliços (aspai, no em dóna cap pena. Tot per un sou. En el pecat du la penitència) . Mentres ací espedacem a Suso, la presidenta (autoanomenada per ella mateixa com la referència d'este equip) apareix per València 72 hores més tard de l'incendi.

No pequem d'ingenus. Preguntem-nos si canviaria alguna cosa la dimissió de García Pitarch. Per al València CF, res. Posarien a un altre del grat de l'amo i el seu soci i a continuar fent camí. Exactament el mateix, per exemple, amb la figura d'Alesanco. 

El problema és més gros, més estructural. De concepció, de model de negoci. La butxaca de Peter i de Yorye estàn per damunt de tot.

I aprofundisc més. No tot és demanar que se´n vagen o que venguen. Ja som majorets. Mentres no aparega qui els pose, estarem fent un brindis al sol lladrant-li a la nostra pròpia ombra. Entre altres coses, perquè ningú ens assegura que el que vinga millore al que hi ha (amb eixa vana esperança portem dècades).

Però vaig més enllà. És més, aniré (per a mi) a l'arrel del problema. El València CF es va vendre com a conseqüència que el banc es va negar a renegociar el préstec concedit al seu dia per a tapar els excessos en la gestió. Al València ho arruïnarem els valencians. Vaig més enllà. El València ho va comprar un senyor de Singapur perquè no va haver-hi un sols empresari valencià que mostrara -amb el seu nom i cara de manera pública- la mitat d'interés que Lim.

I finalment I ara? Hi ha gent amb possibles disposada a tirar avant i eixir al rescat del València CF? 

Ahí ho deixe...

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email