X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
Hoy es 22 de julio y se habla de HERCULES CF ivf Juan Carlos Ramírez enrique ortiz
GRUPO PLAZA

opinión

La clau és (de) Mendes

Suso, tampoc va atrevir-se a assenyalar al super agent. Els seus tentacles terroritzen a qualsevol: "El meu treball està mediatitzat per Peter Lim. Amb qui parle o quines persones puguen influir en ell no sé qui són. Mendes és un dels agents que més m'ha respectat en el meu treball"...

12/01/2017 - 

VALENCIA. Era un 11 de juny de 2014. Aquell dia el president Amadeo Salvo obria les portes de Power Electronics per a què en la seua empresa tinguera lloc una reunió que marcaria el camí del València Club de Futbol al llarg dels anys posteriors i que l'han portat a travessar la pitjor crisi de la història. Allí es va gestar l'embrió d'una decisió que canviaria el destí de l'entitat blanc-i-negra. En ple procés de venda i quan encara no hi havia un acord amb Bankia, Jorge Mendes i una encara desconeguda Lay Hoon van imposar que Nuno Espirito Santo havia de ser el tècnic de la primera plantilla per a la temporada que arrancava dos mesos després. Eixa era la primera condició esportiva que imposava Peter Lim per a comprar les accions de la Fundació. I tot i que Juan Antonio Pizzi havia conduït a l'equip a 30 segons de disputar la final de l'Europa League, tot i que era l'aposta de Rufete i d'Ayala i tot i que havia estat ratificat tant en l'àmbit públic com en el privat pel màxim dirigent, el club va agenollar-se davant el magnat de Singapur i va convertir el seu desig en realitat. I en eixe precís instant va començar a morir el València de tota la vida. El València que vam conéixer agafats de la mà dels nostres iaios, dels nostres pares.

El 2 de juliol la notícia es feia oficial: El Lagarto deixava de ser el propietari de la banqueta de Mestalla. Lim s'havia eixit amb la seua. Salvo li ho havia permés. Jorge Mendes s'havia colat fins a la cuina i portava les claus. I quan el portugués entra, és quasi impossible que desaparega. És capaç d'enlluernar a jugadors i a directius, a presidents i a propietaris. Però en este cas en concret, sense amagar-se. Aterrava de la mà d'aquell que estava cridat a ser l'amo i senyor. Aleshores ja eren socis. George -per als amics- s'havia convertit en el braç executor del singapurés en el món de futbol. Qualsevol decisió que tinguera alguna relació amb la brossa anava a passar la seua supervisió. Qualsevol. I sinó que li ho pregunten a Aleix Vidal: l'actual defensor del Barça tenia un principi d'acord amb Rufete que va trencar-se per a què, casualitats de la vida, el lateral del filial del Benfica, de nom Joao i de cognom Cancelo representat per un tal -acabe vosté la frase que de segur encerta- es convertira en el suplent d'Antonio Barragán.

"Mendes no mana, és una invenció de la premsa. Sou una quadrilla d'antivalencianistes que voleu intoxicar perquè vos fot que al club li vaja bé" eren algunes de les frases més repetides -he preferit no reproduir els insults- per un sector d'aficionats encegat per deliris de grandesa inexistents. Per sort, els seguidors han reaccionat. Quan la piloteta ha deixat d'entrar tots hem despertat. I m'alegre. Perquè, fins ara, la manera de treballar de Meriton no ha canviat en res. La seua gestió continua sent la mateixa que abans de convertir-se en propietaris. Prandelli ho va denunciar quan, després de la seua marxa, va assegurar sense que li tremolara la véu que Zaza, no estava al Cap i Casal perquè "un assessor extern així ho havia aconsellat". I açò és una vergonya. No es pot tolerar que primer l'italià i més tard Garcia Pitarch apleguen a un acord amb un futbolista i el seu club de procedència i que amb les negociacions virtualment tancades, Peter Lim frene l'operació perquè "algú" li ho aconsella. No és seriós. I ara resulta que com no es troba altra cosa en el mercat, podria acabar venint. De bojos!

I per si faltava alguna cosa, Suso, tampoc va atrevir-se a assenyalar al super agent. Els seus tentacles terroritzen a qualsevol: "El meu treball està mediatitzat per Peter Lim. Amb qui parle o quines persones puguen influir en ell no sé qui són. Mendes és un dels agents que més m'ha respectat en el meu treball", va declarar el ja exdirector esportiu en la mateixa roda de premsa en la qual sentenciava que Lim va demostrar "falta de sensibilitat" quan un dia abans de la Convenció de Penyes estava "venent a Alcácer al Barça". I amb qui estava assegut el màxim accionista, senyor Pitarch? Amb ma tia? Repetisc, no és seriós. I no és que no ho siga perquè Mendes no tinga capacitat per ajudar al València, que la té, sinó perquè des de tots els vessants de l'entitat es continua negant l'evidència. George forma part d'este club, ens agrade o no, i mentre açò no canvie, el futur de l'equip dependrà de què els seus consells a Peter Lim siguen encertats.

Sempre he defensat que tindre a Mendes del costat del València no ha de ser negatiu. Simplement s'ha de conviure amb la situació i no amagar les cartes. Si com ja va ocórrer amb Pizzi, ha d'estar present, que estiga. Que el secretari tècnic de torn consensue amb ell els fitxatges perquè així ho vol Lim, que es faça però anant de cara, que amb Zaza hem viscut un Rodrigo Caio, segona part. I sembla que, de moment, amb Alesanco, tot va a ser més senzill. Talín és de la corda. Però si l'estatus d'este últim és d'interí -comence a tindre dubtes-, qui el substituïsca ha d'acceptar les regles del joc. I en cas contrari, renunciar. O el que seria millor, convèncer a Lim de què amb este model, amb Mendes tenint les claus, l'equip va camí de baixar a Segona Divisió. Esperem que Voro i la plantilla ho eviten. Tocarà patir.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email