X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

La sentència de Prandelli

Com no són "d'este món", l'amo porta un any sense xafar Mestalla, la presidenta abandona Mestalla corrent després que el Celta li pintara la cara i desapareix per la porta de darrere de l'estadi, el portaveu -Murthy- és un home que fa dos mesos que viu a la nostra ciutat amb el mateix coneixement de clubs de futbol que jo de física quàntica i Kim Koh...doncs Kim Koh és un home molt simpàtic

5/01/2017 - 

VALENCIA. Poc més de 10 minuts i un gest menejant la cadira va necessitar Prandelli per a deixar de ser 'Uno di noi' i transformar-se un traïdor, en un covard que abandona el barco quan més se'l necessita. Però no. L'únic que va fer l'italià va ser ensenyar les vergonyes d'un projecte, el de Peter Lim, al qual li va clavar l'estocada final. Cesaré signà la sentència de mort a Meriton en només en 10 minuts i amb un gest. Ara sols ens queda posar-li data a la defunció. No queden alternatives. L'entrenador va fartar-se de mentides. Exactament igual que vosté, amic lector. Es cansà de què l'enganyaren, de què mai li hagen dit la veritat. I va dir prou. No aguantà més. Haver sigut seleccionador transalpí, tindre 59 anys i la butxaca plena permet que la dignitat aflore d'una manera més ràpida. Però almenys va ser conseqüent. La promesa dels quatre fitxatges incomplida pel magnat de Singapur i el fre a l'operació de Zaza per un "assessor extern" van significar el punt d'inflexió per trencar una relació que estava condemnada des de l'inici. "Jo vinguí perquè hi havia un projecte important, no un projecte mínim", assegurava el tècnic el passat dissabte en la seua compareixença de premsa de comiat.

No es pot dir més amb menys paraules. La compra del València ha passat de ser la tercera transacció més gran del món del futbol amb l'objectiu d'optar a guanyar la Champions, a estar obligats a vendre als millors jugadors per quadrar el pressupost i lluitar per no baixar a Segona amb equips molt inferiors com ara el Leganés, l'Sporting de Gijón, el Granada o Osasuna. En dos anys. En sols dos anys. Eixa és la realitat del club, encara que dolga. I com més prompte l'assumim, abans eixirem d'ella. Encara que els que han d'adonar-se són aquells que tenen poder de decisió i estos, no coneixen de què va la pel·lícula. Com els va definir Prandelli sense donar noms, Peter Lim, Lay Hoon, Anil Murthy, Kim Koh són professionals competents..."però d'altre món, dels números i el futbol requerix de sentiment, de cor, de passió, d'arriscar, d'amar este esport". I al voltant d'este aspecte, quasi millor no afegir res més.

Com no són "d'este món", l'amo porta un any sense xafar Mestalla, la presidenta abandona Mestalla corrent després que el Celta li pintara la cara i desapareix per la porta de darrere de l'estadi, el portaveu -Murthy- és un home que fa dos mesos que viu a la nostra ciutat amb el mateix coneixement de clubs de futbol que jo de física quàntica i Kim Koh...doncs Kim Koh és un home molt simpàtic. I ara resulta que la responsabilitat torna a recaure -veurem fins a quan- en el director esportiu. El mateix que ha confeccionat la pitjor plantilla dels últims 30 anys. El mateix que va presentar la seua dimissió però que, com assenyalà el seu ex amic Cesare, no estava assegut al seu costat. I tot, segons Suso, per un "acte de responsabilitat". "Perquè la situació no és fàcil ni social ni esportivament i perquè no és moment de què el valencianisme es lleve la camiseta i renegui de l'escut". Si així ho considera per què va posar el seu càrrec a disposició? No s'aclarix senyor Garcia Pitarch. I tot per a què? Per preservar el seu sou? Si vol al València, que no ho dubte, demostre-ho i deixe de servir com a escut d'un gestors que van camí d'enviar-nos a tots al pou de la Segona Divisió.

I mentre els uns i els altres juguen a tirar-li la culpa al del costat, el València es dessagna. Per fora i per dins. Sobretot, per dins, que és el més preocupant. El desgovern arriba ha aplegat a un punt que li tenen por a qualsevol cosa. Fins i tot als seus seguidors, a la seua afició. "Jo volia obrir Paterna i des del club em van dir que no, que hi havia por a les contestacions", es lamentava Prandelli. Meriton ha perdut el nord. El futbol és de la gent i l'entitat s'allunya cada vegada més d'ella. Per a plorar. I sense voler ser corporativista, tindre a mitjans de comunicació en una 'llista negra' és d'altra època. "No estem en cap règim. No has de tindre por a què pensen diferent, has de tindre por quan et tanques amb tu mateix i penses que eres l'única veritat". Chapeau míster! No sé a Singapur, però a Europa, a Espanya i a València, el pensament únic, afortunadament va finalitzar fa diverses dècades.

Prandelli no ho suportava i ha agafat la maleta, però vostè, com jo es queda. I quan Lim venga les seues accions, que ho farà, continuarem ací, al costat de la rata penada, de la camiseta per la qual tant hem vibrat i per un sentiment que no s'apagarà mai. Així que no ens queda altra que trobar solucions: primer per a mantindre la categoria i a mitjà termini per salvar a un club que el pròxim mes de març complirà 98 anys. I amb la mà al cor a mi no se m'ocorre cap en la qual Meriton aparega. Se'ls ha esgotat el marge. Fins i tot aquells que es tiraren al carrer per manifestar-se al seu favor -espere que hagen aprés la lliçó- ja no confien en ells. Prandelli els ha despullat. Han quedat retractats...i sentenciats. Mestalla ho corroborà dimarts.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email