X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
Hoy es 28 de julio y se habla de HERCULES CF ivf Juan Carlos Ramírez enrique ortiz
GRUPO PLAZA

opinión

La vaquilla

No seré jo qui li negue a ningú la possibilitat d'explicar els seus motius de manera pública (estiga o no d'acord amb ells) . Tampoc m'estendré sobre Suso. Ni creia en ell en el 2004, ni crec en ell hui...

11/01/2017 - 

VALENCIA. Encara estava amb el disgust de l'empat a Pamplona davant del cuer amb sabor a derrota, quan llegia en este mateix mitjá que el ja dimitit director tècnic del València Suso García Pitarch donava l'endemà (ahir dimarts per a tots vostés) una roda de premsa per a explicar els motius del seu adéu. 

No seré jo qui li negue a ningú la possibilitat d'explicar els seus motius de manera pública (estiga o no d'acord amb ells) . Tampoc m'estendré sobre Suso. Ni creia en ell en el 2004, ni crec en ell hui.

El cas és que des de la dimissió de Prandelli amb roda de premsa i posterior gira d'autobombo pels mitjans nacionals. La roda de premsa anterior d'Anil Murthy i el propi Suso, la roda de premsa de hui del propi Suso i el rumor (no sé si confirmat a esta hora) d'una altra compareixença d'Anil Murthy per a respondre a Suso -seria un error monumental- ací ningú repara en la realitat dels fets. El dilluns vas empatar a Pamplona, seguixes a un punt del descens i no saps si el teu entrenador és interí o definitiu. A més tens un director esportiu que fins fa una setmana es dedicava a veure xavals de categories inferiors -era el director de l'Acadèmia- i encara no ha tancat un sol reforç, i un futbolista diu que juga en una posició que no és la seua perquè un altre company es nega a fer-ho. O siga, el València es mor i ací tot el món pensa en el seu cul.

Potser el final (el descens a segona divisió, que a ningú se li oblide) siga inevitable pel mal govern en tots els camps, però ja fa una setmana vaig dir que et feia falta el Doctor House i estaves en mà d'un barreja del doctor Menguele i el professor Bacterio. 

Mériton està superada pels esdeveniments en la seua versió local, i a molts quilòmetres de distancia, n´hi han molt poques intencions de preocupació pel que fa al seu propietari.

Mentres ací ens continuem barallant uns amb altres, el tema pareix que es tracta de vore qui fa més soroll mentres la vaca es va morint de fam enmig d'insults d'un bandòl i altre. Igual que en aquella escena final de la pel·lícula del geni valencià Luis García Berlanga, "La vaquilla".

I a tot açò, el diumenge vindrà l'Espanyol. Que en una altra situació et diria que és un partit que amb la grada a favor -sense cap dubte la millor notícia dels últims dies- i per poc que es feren les coses bé, eren tres punts segurs. Però vist el paperot en El Sadar davant del cuer, que a més et va fer tres xixarros, el conjunt periquito de Quique Sánchez Flores se m'antoixa una barreja de l'Ajax del 74 i el Brasil de Pelé.

Així que, com a un dels de a baix li done per guanyar estarem de fang -per no dir altra cosa pitjor- fins a les celles. 

Això sí, ací seguirem entre el soroll dels uns i els altres mirant com la vaca es mor.

Ja ho deia Pío Cabanillas quan la debacle de la UCD de Súarez "cuerpo a tierra, que vienen los nuestros".

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email