X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

historia vcf

L'ascens del Mestalla

El Mestalleta va debutar a la divisió de plata de la Lliga espanyola en la temporada 1947/1948. En només dos temporades, el filial valencianista va passar de jugar el campionat d'adherits a fer-ho en la Segona Divisió del futbol estatal, convertint-se en l'autentic viver del primer equip...

27/05/2017 - 

VALENCIA. Acabada la temporada a la Primera Divisió del futbol, tota l'atenció de l'afició valencianista es centra en l'actuació del seu filial el València Mestalla, equip que després d'haver fet una brillant campanya al grup tercer de la Segona Divisió B, comença a somiar amb l'ascens a la categoria de plata. Una fita que no es produeix des del 1971 i que seria tot un premi per als jugadors entrenats per Curro Torres, un home de "la casa", com ho va ser Manolo Mestre, l'últim preparador que va aconseguir ascendir al Mestalleta a segon.

L'actual València CF-Mestalla ha tingut diferents denominacions, conegut popularment com a Mestalla o de manera més carinyosa com a Mestalleta.

La seua fundació data del 6 de setembre de 1944 i el seu primer president va ser Federico Blasco.

El seu naixement està íntimament lligat a la necessitat de formar als joves futbolistes del València CF. El CD Mestalla, va créixer a partir de l'estructura esportiva del CD Cuenca, equip que rebia eixe nom per estar situat al carrer del mateix nom de la ciutat de València, al barri de l'Hospital. Els orígens del CD Cuenca, estan íntimament lligat al València, ja que va ser un dels molts clubs de carrer nascuts gràcies a l'Olimpíada Infantil organitzada al 1925 per l'entrenador valencianista Antón Fivébr. Esta competició va ser decisiva per al foment del futbol entre els xiquets i joves del cap i casal.

Leopoldo Costa "Rino", qui va ser jugador i entrenador del València CF, va proposar a la directiva presidida per Lluís Casanova integrar al CD Cuenca dins l'estructura valencianista. Esta decisió va ser rebuda inicialment amb algunes reticències, però un jove treballador del club, Vicent Peris Lozar, va convèncer a la resta de directius dels molts avantatges que este fet  podia reportar-li a l'entitat.

La primera temporada com a filial valencianista, entrenat per Valentín Reig "Picolín", va ser triomfant, al guanyar el campionat d'adherits, l'amateur i pujar a la Primera Regional com a campió de la segona categoria.

La segona campanya també va ser exitosa al quedar subcampió de Primera Regional i campió Regional d'Aficionats. Este títol li donà accés a jugar el Campionat d'Espanya d'Aficionats de 1946. En esta competició va arribar a la final, enfrontant-se a la Agrupación Deportiva Ferroviària, equip que pertanyia a RENFE, la companyia estatal de ferrocarrils. El partit, va ser tot un exemple del que no és la imparcialitat, al disputar-se a Madrid, en el camp de Las Delicias, propietat de l'equip ferroviari i al ser dirigit per un àrbitre, Álvarez Corriols, madrileny i treballador de la companyia de ferrocarrils propietària de l'AD Ferroviària. El resultat final va ser 3-2 favorable als de Madrid, després de xiular un penal inexistent contra els mestallistes i d'expulsar a un jugador del filial valencianista.

En eixa mateixa temporada, al confeccionar-se els grups de Tercera Divisió, el Terol va renunciar a la seua plaça, la qual li va ser oferida al CD Mestalla gràcies als seus èxits esportius i a les gestions d'Antonio Cotanda Graullera, president de la federació valenciana de futbol.

Seguint el seu camí triomfant, sols una temporada després el CD Mestalla va aconseguir el seu primer ascens  a la Segona Divisió, després de guanyar la primera fase del campionat i posteriorment la fase final quedant per davant de clubs tan importants com Valladolid, Osasuna o Salamanca.

El Mestalleta va debutar a la divisió de plata de la Lliga espanyola en la temporada 1947/1948. 

En només dos temporades, el filial valencianista va passar de jugar el campionat d'adherits a fer-ho en la Segona Divisió del futbol estatal, convertint-se en l'autentic viver del primer equip. 

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email