Les coses bé o mal fetes

VALENCIA. Començàvem a parlar el diumenge a la nit en el 90 Minuts dels fets més destacats de la vint-i-quatrena jornada de lliga en primera divisió. I més enllà de l'enèsima demostració (li va tocar al Vila-real) de que els col·legiats saben on els estreny la sabata, i que tenen la complicitat dels mitjans que llancen el missatge a tot el territori nacional -a més d'haver d'engolir amb que admetem com normal la lliga de dos velocitats en tots els seus sentits- intentàvem trobar detalls que ens congraciaren novament amb el futbol.

Sobre això de Vila-real, conclouré ràpid el tema. Té Fernando Roig motius i dret per a afligir-se? Tots i algun més. Servix d´alguna cosa? De res. Queixa a deshora i òn no toca. Quan arriben les reunions en RFEF i en LFP, el Vila-real, i el València, i el Sevilla, i tots aquells clubs que no són Madrid ni Barcelona, callen i atorguen. Els mediocres dirigents del futbol espanyol viuen d'esquena a les seues aficions. La gent està fins al gorro de Tebas i de la seua lliga de dos, però tornem a qui domina el missatge. Els dirigents del futbol espanyol saben que oposar-se al sistema significa ser ajusticiats en la premsa nacional de tall majoritàriament filomadridista. I a això, a aguantar la pressió pel club "de els seus amors" no estan disposats. Per tant, ací tots callats i en fila de a u. Tot en la Lliga -i RFEF- està lligat i ben lligat. L'afició per un costat i els presidents -que de tant en tant escenifiquen una queixa pública per a cobrir les aparences- per un altre. Desgraciadament seguim amb allò de "disfruten lo votado".

Però tornant al comentari del començament, el de trobar detalls que ens congraciaren amb el futbol, va ser Raúl Garrido qui va començar a parlar de l'Eibar. Ahí va eixir Salva Folgado per a fer una equiparació tan simple com incontestable: "el Eibar està dalt i el València baix perquè l'Eibar ha fet les coses bé i el València les ha fet malament. Els encarregats de planificar les temporades ho han fet bé en cas dels bascos  i rematadament mal en el cas del València CF".

Donant-li voltes a esta simple però precisa radiografia de les coses, va aparéixer el comunicat oficial del València CF anomenant a Alesanco nou director esportiu i a Vicente Rodríguez nou secretari tècnic. 

Al final ni secretaria tècnica a l´estil Monchi en el Sevilla, ni composta amb diversos exvalencianistes, ni amb una persona de fora que tinguera molt currículum i no filtrara informació... Res d'això. Cap d'eixes mutacions de la idea en les últimes set setmanes s'ha vist plasmada. Al final ha sigut un "Lampedusa" en tota la regla: canviar-ho tot perquè res canvie.

Per a què l'amo continue fent i desfent a 12.000 quilòmetres amb un home pont del seu amic i soci Mendes: Alesanco. 

Ni hi ha projecte, ni l´ha hagut, ni hi haurà. Ja veurem el que duren estes titelles i com justifiquen les imposicions de l'amo i el seu soci (com en els dos últims estius). Després de set setmanes de filtrar idees i globus sonda hem acabat on estàvem. 

"Per a este viatge no feien falta eixes alforges."