X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

OPINIÓN

L'Espanya de 'tots'

I és que més enllà del que va succeir sobre l'herba de l'estadi de Sochi, l'ocorregut entre dimarts i dimecres va desemmascar als protagonistes de l'affaire. A tots. Sense excepció. Uns i altres van quedar retractats i crec que la factura l'arrossegaran durant molt de temps. El cost serà elevadíssim. Una traïció així serà difícil d'oblidar

18/06/2018 - 

VALÈNCIA. Ha passat ja quasi una setmana del terratrémol que va sacsejar tota l'Espanya futbolística i el món de l'esport en general. El fitxatge de Lopetegui pel Reial Madrid i la seua posterior destitució van provocar que la selecció de 'tots' no arrancara el Mundial de la millor manera possible. I no parle del resultat davant Portugal, que haguera sigut el mateix amb Hierro a la banqueta o sense ell. O Julen -per als amics, que en la premsa en té molts- haguera evitat que Cristiano clavara la falta per l'escaire? Bobaes! I és que més enllà del que va succeir sobre l'herba de l'estadi de Sochi, l'ocorregut entre dimarts i dimecres va desemmascar als protagonistes de l'affaire. A tots. Sense excepció. Uns i altres van quedar retractats i crec que la factura l'arrossegaran durant molt de temps. El cost serà elevadíssim. Una traïció així serà difícil d'oblidar.

El primer premi a la pitjor actuació ètica i professional és, sense dubte, per al nou entrenador del Bernabéu. Vint-i-dos dies després d'haver renovat el seu contracte fins al 2020, Lopetegui decidia comprometre's amb l'actual campió d'Europa. I no sols això, sinó que, a més, donava el seu consentiment a què la informació es fera pública. Tres dies abans del debut en l'esdeveniment futbolístic més important del planeta. De veres pensava que no anava a afectar-li? Actuant així volia, de veres, mantindre el respecte del seu vestidor? Sols el fet de pensar-ho era simplement absurd. I més encara quan ell va reprotxar-li a un periodista -Fernando Burgos d'Onda Cero- que li preguntara a Lucas Vázquez per l'adéu de Zidane pujant els muscles al cel i asseverant-li fins en dos ocasions: "Açò és un Mundial, per favor que açò és un Mundial!". Un Mundial al qual ell no ha respectat. El seu egoisme el va ennuvolar fins al punt de riure's en la cara de la Federació Espanyola de Futbol. A Rubiales no li quedava una altra que prendre una decisió dràstica. Amb un parell. Sense deixar-se intimidar pel madridisme i el seu entorn. Chapeau.

I ara li va tocar aguantar la pressió. L'esportiva, perquè l'ombra del seu predecessor és allargada, allargadíssima; i la més difícil de totes, la social. A Lopetegui li va a tocar aguantar l'animadversió de les aficions rivals. Els xiulits estan assegurats cada vegada que el tècnic visite un estadi diferent del de la capital. La seua errada no és una errada qualsevol, afecta a l'equip de 'tots'. Entre cometes, entre moltes cometes. Perquè mentre al Bernabéu l'afició madridista presumix d'espanyolitat amb les seues banderes, el seu president, la seua ànima matter ha demostrat que l'estabilitat de la selecció l'importava el mateix que a Griezmann el preacord que tenia amb el Barça. I no content amb això, el ser superior va assegurar que ell va decidir anunciar el fitxatge per una qüestió de transparència. Transparència? Sí, supose que la mateixa que CR7 ha demostrat amb Hisenda. L'estrela del Reial Madrid és, des del passat dimarts, un defraudador confés. Però en este país no passa res. Mentre continue marcant gols... Lamentable!

Com gols volen veure els aficionats del València a partir del pròxim mes d'agost. Tant és així, que l'entitat de Mestalla confia que en el moment en el qual comence a rodar la pilota de la Lliga, el club supere la tanca dels 40.000 socis. I no tinc cap dubte que així va ser. Com diria l'expresident Soriano, i tal volta he fet curt. Perquè poc més 24 hores, hi hagué més de 3.000 seguidors que s'apuntaren a la prereserva de l'abonament per a la pròxima temporada. Brutal! Per poc que reba, el seguidor blanc-i-negre sempre respon. Sempre. Sense excepcions. Perquè després de dos anys d'una gestió terrible, Mestalla només ha necessitat que el projecte estiga dirigit -en el vessant esportiu- per professionals competents per recuperar la il·lusió. Eixa que, de vegades, dóna l'última espenta i insufla l'últim alé per a guanyar un partit. Marcelino, Alemany i la plantilla l'han recuperada en deu mesos. Ara és el moment de valorar-la, de cuidar-la, de mimar-la i de no perdre-la mai. Estem davant un estiu crucial per a demostrar que la campanya recentment finalitzada no ha sigut fruit de la casualitat. No ens falleu. El més difícil, ja està fet.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email