X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

opinión

Tot per la pasta

L'altre dia, a tuiter, molts em van dir que preferien ficar-se en vuitens de la Champions, "perquè dóna molts diners" (sic), a guanyar una Europa Lliga i evitar així que el València tanque la seua primera dècada en un segle sense títols. Un minut després d'acabar el partit a Vila-real el propi club destacava la Champions milionària que anava a jugar...

9/05/2018 - 

VALÈNCIA. L'altre dia, a tuiter, molts em van dir que preferien ficar-se en vuitens de la Champions, "perquè dóna molts diners" (sic), a guanyar una Europa Lliga i evitar així que el València tanque la seua primera dècada en un segle sense títols. Un minut després d'acabar el partit a Vila-real el propi club destacava la Champions milionària que anava a jugar. I esta setmana no hi ha notícia o debat que pose l'accent en la pluja de milions que ens caurà damunt.

Parlem de reforços en termes de rendibilitat i no de si la seua incorporació puja el nivell del grup. Els estius són sudokus fent càbales amb el Fair Play Financer.

És la militància mercantilizada. Una mentalitat de postguerra que ens porta a parèixer més un accionista d'un banc que un soci d'un equip de futbol. L'aparença a guanyar un torneig. El figurar per damunt del prestigi. Els diners a la glòria de ser campió... En quin lloc queda una competició de la qual només es valora els diners que dóna? I en quin lloc ens deixa a nosaltres?

És en lo que s'ha convertit el futbol, en un negoci. Una desfilada d'obscenitats per a milionaris que ens han inculcat totes les seues tares morals i ètiques.

Ara cal acceptar amb alegría diners tacats de sang procedent del règim saudita perquè eixos "dinerets ens vénen molt bé". Pues mire, per ahí no pase. Em resulta patètic que el València es preste a açò imbuït per la LFP de l'immoral Tebas, un tipus capaç de vendre la seua ánima per pasta i que no té objeccions a entrar en el fastigós joc saudita arrossegant amb ell a la tropa de clubs que li llepen el cul.

És una actitud naif, infantil i estúpida voler emblanquinar açò en un simple 'és futbol', perquè no ho és. Tracta d'un règim que s'està acostant a l'esport seguint les línies marcades per Qatar al 2006, tracta tot d'una estratègia per a llavar la seua imatge a un moment on Aràbia està passant la pitjor crisi en anys, assetjada com está per l'ONU degut als crims de guerra que està cometent a Iemen. Amb la comunitat mundial cercant a un govern saudita que ha mirat sempre per a un altre costat davant el finançament dels seus nobles i empresaris al terrorisme islàmic. Quan la seua política d'instal·lar mesquites salafistes està començant a ser qüestionada a Europa, com el seu bloqueig militar i comercial sobre Qatar o les constants violacions als drets humans contra la seua població.

El senyor Turki, al qual no portaría a la meua casa ni per tot l'or del món, és el personatge que es farà la foto amb el València quan éste xafe l'arena del desert. Membre destacat d'aquell govern, encarregat de l'autoritat esportiva, porta anys exercint una labor diplomàtica en tot occident (els seus tuits són al estil Trump) perquè se li retire el mundial a Qatar i que tot aquell que tinga un contracte amb aquell país trenque els seus acords de patrocini o relacions. I per a fer-ho fan falta diners, els diners de l'única potencia petroliera de la regió que mai va mostrar interès algun en qüestions esportives, i que ara, de sobte, està obsessionada a fer-se un lloc al futbol.

Acabar amb el teu enemic seguint els passos que va iniciar per a obtindre els mateixos rèdits en publicitat exterior. Un llavat de cara de primer ordre que serà utilitzat pels mitjans del règim per a vendre al seu poble que no són tan roíns com es diu per ahí, que si ho foren clubs com el València no anirien a jugar un amistós amb l'equip propietat d'un destacat membre de la família reial. 

Però en fi, és la pasta. Ja saps. Per alguna cosa xocar la mà amb saudites que decapiten a xavals de 18 anys per escriure a un blog, o que concedeixen menys drets a les dones que a un fanal (si trenques un fanal et detenen per desordre públic, si li dónes una pallissa a una dona no et passa res) està tan ben vist a este país, i fer-ho amb pobres dictadors sud-americans genera escàndol. Que siguen dos cares de la mateixa moneda és el de menys. La pasta, tete, la pasta.

Cadascú és lliure de triar els valors que desitja defensar. Els de Meriton estan molt clars: Els del dòlar. Per això es pixa en UN Women i es va amb els saudites. Quina foto, Anil. Quina foto.

Posats a acceptar diners bruts estaria bé fer amb ells alguna cosa que contraríe els valors dels senyors d'Aràbia. Com afegir-lo al pressupost del València femení. Caramba, què he dit!

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email