GRUPO PLAZA

Pretemporada de mig any

El València, a diferència d'altres rivals, té per davant dotze jornades de competició per preparar la temporada 2017-2018. És l'única conclusió positiva que extrac dels pèssims resultats. I l'ha d'aprofitar. És hora de donar minuts als actius que generen dubtes. Dos exemples: Medrán i Bakkali

9/03/2017 - 

VALENCIA. Han transcorregut quatre dies de la golejada patida en l'última visita al Vicente Calderón i la derrota a Madrid encara cou. La imatge mostrada pels futbolistes sobre l'herba del Manzanares va ser indigna, com en tantes altres ocasions al llarg de la present i la passada Lliga. L'única diferència és que esta vegada ho va ser fins i tot per a la web oficial del club. Malauradament l'equip ha tirat la temporada al fem i encara no hem aplegat a Falles. Decebedor. El València no va a haver de patir per mantindre la categoria perquè té la sort de què hi ha tres conjunts que semblen desnonats -Osasuna, Sporting i Granada- i, a més, tampoc està en disposició de somniar amb la setena plaça de la classificació perquè els dotze punts de distància amb l'Athletic Club són inassolibles. Voro i els seus hòmens deambulen per zona de ningú. Els seus partits han deixat d'interessar. Ja no existís cap motivació per a què l'aficionat s'acoste amb il·lusió a Mestalla o per a què es col·loque davant del televisor de casa per gaudir d'una bona estona. I tant de bo m'enganye però, o molt canvien les coses, o a mesura que avancen les setmanes, menys seguidors van a omplir les graderies del coliseu de l'avinguda de Suècia.

Com més prompte assumisca l'entitat la seua realitat actual, millor. Perquè sols assumint el moment pel qual es travessa, es podran trobar solucions i així no repetir les mateixes errades per tercer any consecutiu. Ha arribat l'hora de què Alesanco i Vicente comencen a prendre decisions. El seu estat d'interinitat ha desaparegut: ja no hi ha excuses. I jo tinc clar que faria una vegada concloga el duel de despús-demà. A l'espera de saber qui va a ser l'entrenador de la pròxima campanya -les converses ja haurien d'haver-se encetat- em reuniria amb Voro i seria molt clar amb ell: "míster, amb l'equip quasi sense objectius, i després d'haver derrotat a l'Sporting segellant la salvació, toca apostar pels jugadors que vagen a quedar-se a partir del 30 de juny". Tots aquells que finalitzen contracte o la cessió dels quals vaja a extingir-se no haurien de participar més, a no ser que aparega un cas d'extrema necessitat. Parle de noms molt concrets: Siquiera, Mario Suárez i Munir no van a continuar. Les tres cessions s'esgoten i el club no va a fer efectiva cap clàusula de compra per ells. A la banqueta. O fins i tot a la graderia.

El València, a diferència d'altres rivals, té per davant dotze jornades de competició per preparar la temporada 2017-2018. És l'única conclusió positiva que extrac dels pèssims resultats. I l'ha d'aprofitar. És hora de donar minuts als actius que generen dubtes. Dos exemples: Medrán i Bakkali. Si els mandataris no tenen clar si un i altre tenen nivell per seguir un any més defensant la camiseta amb la rata penada de l'escut, és l'oportunitat de comprovar-ho. Se'ls ha de donar continuïtat. Quatre o cinc partits. I si no mostren les qualitats mínimes exigibles, se'ls hi busca una eixida satisfactòria tant per a ells com per al club. Una teoria que s'ha d'aplicar exactament igual amb els canterans. Amb aquells que ja estan cridant a la porta del primer equip. Em venen al cap Lato i Sito. Dos xics amb ganes de menjar-se el món i en els que tinc confiança cega. Estic convençut que amb minuts, tots dos serien peces vàlides per a l'any vinent.

I què fer amb els futbolistes que la direcció esportiva vol vendre? Molt senzill. Posar-los en l'aparador. Que tinguen minuts, que juguen i el més important: que amb l'ajuda de Jorge Mendes -la van a necessitar- començar a oferir noms com Diego Alves, Cancelo, Enzo Pérez o Parejo a altres clubs que puguen estar interessats en ells. I a poder ser, tancar els seus traspassos quant abans per alleugerir el cost de plantilla que s'haurà de reduir -com a mínim- entre 40 i 60 milions d'euros entre fitxes i amortitzacions. I sí, en eixa llista també han d'estar Abdennour i Aderlan Santos, dos hòmens que sempre que ixen al terreny de joc demostren no estar capacitats per defensar la camiseta que vestixen. Encara que donar oportunitats a ambdós pot ser contraproduent perquè el seu rendiment frega el ridícul i més quan el sacrificat hauria de ser Mangala qui, encara que no vaja a continuar -cobra 9 milions d'euros nets-, contagia amb el seu caràcter a la resta de companys de vestidor. Sempre hi ha una excepció que confirma la regla.

I posats a demanar, la guinda del pastís passaria de nou pel súper agent portugués. Si tan amic és de Lim -que ho és- tant de bo es traga de la mànega un Jackson Martínez. És a dir, que convença a algun club xinés per a què pague una milionada, per exemple, per Nani, i d'esta manera li done una alegria a la tan danyada economia del club blanc-i-negre. Però crec que açò seria demanar massa. Dissabte que guanyen i diumenge que arranque la pretemporada. Amb això em conforme.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email