X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

OPINIÓ VCF

Venint d'on venim

L'anàlisi de la temporada que està fent el València CF i l'anàlisi del que ocorre cada diumenge (o dissabte, o dimarts, o dijous, segons li rote a Tebas) sobre el terreny de joc han de conviure. Les conseqüències de l'existència del primer debat (indiscutible en les seues conclusions finals), no poden invalidar l'existència del segon. Això és fer demagògia, i damunt de la barata.


20/02/2018 - 

VALÈNCIA. A alguns els molesta la cançoneta, però no deixa de ser una realitat. Molts ho repeteixen com un mantra, però no pot ser l'excusa eterna. Hi ha dos realitats paral·leles que coexisteixen: l'anàlisi de la temporada que està fent el València CF, i l'anàlisi del que ocorre cada diumenge (o dissabte, o dimarts, o dijous, segons li rote a Tebas) sobre el terreny de joc. Les conseqüències de l'existència del primer debat (indiscutible en les seues conclusions finals), no poden invalidar l'existència del segon. Això és fer demagògia, i damunt de la barata.

El València CF ve del desastre, del no-res, del ridícul, del subsòl del futbol espanyol que tan obstinadament s'afanyà a construir Mériton a la seua arribada (l'omniscient Nuno, Aderllan, Bakkali, Neville, Alesanco, Ayestarán, Suso...), i la seua metamorfosi enguany és digna de l'obra de Kafka. Cap equip ha millorat tant d'un any per a un altre com el de Marcelino. De coquetejar amb el descens, a mantenir-se dèneu jornades en llocs Champions va la mateixa distància que de buscar menjar en el contenidor del fem al fet que Quique Dacosta et cuine a casa diàriament.

I dic açò, perquè precisament venint d'on venim no pot qüestionar-se a l'equip perquè perd tres jornades, perquè té problemes defensant la pilota parada i els centres laterals, o perquè es fa un partit pobre futbolísticament parlant com el del dissabte passat. Dir-ho no és injust, tirar-ho en cara és com menys qüestionable.

No es pot exigir-li a l'equip més del que està donant en línies globals, es pot aspirar al fet que millore conceptes en determinats partits. Igual que sí es pot dir que es perceben problemes de creació quan el rival s'avança en el marcador i t'espera tancat arrere. "La discrepància de criteris enriqueix la convivència", em solia dir el mestre Gaspar Rosety. Alguns, el de la discrepància, no acaben de portar-ho ben (punyeteros països democràtics...).

No obstant això, ara sembla que recordar "d'on venim" només es pot donar en un sol sentit. Ara, en plena expansió de la propaganda (la mateixa que es va queixar quan alguns compartirem el cabreig de l'afició el dia que es van posar per primera vegada els preus de les entrades de les semifinals de copa), recordar que també venim d'una època en la qual ser tercer no era suficient i ara ens venen que ser quarts és la bomba, no està ben vist...

Ara no agrada recordar que venim de les nostres arrels i som el que som per la història dels que van fer gran a esta entitat. Venim d'un València CF al que va fer gran gent com a Don Antonio Puchades o Don Vicente Peris, o el mite Mario Alberto Kempes. Dels dos primers, el club no s'enrecorda en els aniversaris de la seua defunció (no veig al Barça oblidant l'aniversari de la mort de Johan Cruyff o al Madrid oblidant la mort de Santiago Bernabéu). De l'ostracisme a la figura més important que ha tingut aquest club (Mario Kempes), millor no parlar. En lloc d'honrar-los com cal, el club prefereix celebrar alguna cosa que ha fet feliç a tantes i tantes generacions de valencianistes: la benvinguda a l'any nou xinès. A mi m'agradaria que en el València cabera tot, digueu-me raret.

Per cert també venim d'un club que guanyava títols i on hi havia lloc per a tots per igual. Així que no estaria de més trobar-li un significat global a la frase "venint d'on venim"...

Noticias relacionadas

OPINIÓN VCF

L' aplaudiment fàcil

Por |  - 

Però clar, dir que les tres primeres posicions estan 'assignades' és tindre falta d'ambició. Toca't els nassos. Així que, per desgràcia, al València no li queda altra que, perdut el tren de la pasta a mitjan dècada del 2000, jugar-se la vida temporada darrere de temporada amb el Sevilla, el Vila-real i l'equip revelació d'eixa campanya. Formacions, les dos primeres que, per cert, també superen en pressupost als de Mestalla.

opinión

Llàgrimes de felicitat

Por |  - 

Per fi! Ha costat, però el València ja és matemàticament nou equip de la pròxima edició de la Lliga de Campions. Un premi més que merescut, especialment per a una afició que havia patit durant més de dos anys de manera injustificada. Però, per fortuna, i gràcies a una sensacional temporada, l'obscura etapa ja està passada. Ara toca disfrutar. Toca gaudir i il·lusionar-se.

opinión

Una dècada i un 'miracle'?

Por |  - 

Marcelino ho ha fet possible. Marcelino i l'equip, la plantilla i Mateu Alemany... però el mèrit de l'entrenador està fóra de qualsevol dubte. Però encara i tot, ha sigut la diana de les crítiques per una qüestió semàntica. El tècnic qualificà de 'miracle' la campanya dels seus i els més atrevits se li han tirat al coll. Serà precís?

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email