HISTÒRIA VCF
Vicent Piquer, el malson de Gento
Ubicat al lateral va guanyar-se el reconeixement dels seus rivals. Memorables varen ser els seus marcatges a Paco Gento, el mític extrem esquerra madridista, al qui li tenia presa la mesura ja que sabia com tallar les seues vertiginoses internades.
3/03/2018 -
VALÈNCIA. El passat dijous, 1 de març, data en la que el València FC/CF complia 99 anys ens va deixar Vicent Piquer. Va començar a jugar més o menys de manera seriosa al juvenil del Segarra, a la Vall d'Uxó. En 1953 passà al Mestalla, per a ser cedit una temporada al Sagunt, una vegada acabada la cessió va jugar al filial fins la campanya 1956-57.
Les despeses fetes pel València per a la construcció del “gran Mestalla” van deixar les finances del club en mal estat, i com sol succedir en estes ocasions la directiva i el cos técnic es veren obligats a mirar a les categories inferiors per a reforçar l'equip. Vicent Piquer va formar part d'una camada de futbolistes valencians que, des del CD Mestalla, van pujar al prime requip entre els darrers anys cinquanta i els primers seixanta. Un Mestalleta que alternava la segona i la tercera divisió i d'on arribaren al primer equip jugadors com Manolo Mestre, Ricardo, Pesudo, Roberto Gil o Vicent Guillot, entre altres.
La trajectòria de Piquer en el primer equip valencianista es va iniciar en la campanya 1956-57 i el seu debut va ser al camp de Les Corts del FC Barcelona, el partit va finalitzar amb derrota per 3-2 dels homes entrenats per Lluis Miró. En esta època jugava de migcampista defensiu, encara que amb els anys va acabar per convertir-se en un gran lateral dretà.
Ubicat al lateralva guanyar-se el reconeixement dels seus rivals. Memorables varen ser els seus marcatges a Paco Gento, el mític extrem esquerra madridista, al qui li tenia presa la mesura ja que sabia com tallar les seues vertiginoses internades.
El bó de Vicent Piquer va ser membre del planter de jugadors que contribuïren a les primeres victòries continentals del club de Mestalla. Gràcies a ells, el València va guanyar els seus primers títols europeus, amb les Copes de Ciutats en Fires guanyades el 1962 i 1963, així com el subcampionat de l'any 1964.
Piquer, un dels millors defenses valencianistes, una barreja, com ell mateix es definia, entre Sergio Ramos i Dani Alves, va defensar els colors valencianistes entre 1957 i 1965, disputant 341 partits.
Després de deixar el club de la seua vida, Piquer va fitxar pe l Màlaga, on va jugar dos temporades abans de penjar les botes i iniciar la seua carrera com a entrenador, en clubs com l'Albacete, Vinaròs, Llevant, Alzira, Vall d'Uixó, Nules, Terol, Requena, entre altres.
Una vegada retírat del fútbol actiu va continuar unit al club de Mestalla com a president de l'Associació de Futbolistes del València.
Descanse en pau Vicent Piquer, un defensa dels de veritat, un autèntic malson per als davanters i un gran valencianista.
