19 de març de 1980

VALENCIA. Demà, 19 de març, el València s'enfrontarà al FC Barcelona al Nou Camp. El mateix dia de fa trenta-set anys, estos dos clubs es van enfrontar en els quarts de final de la Recopa d'Europa, competició que disputaven els equips campions de Copa.

El Barça és presentava com a campió de l'edició anterior on havia vençut el Fortuna de Düsseldorf alemany en la final per 4-3. Per la seua banda, el València CF ho feia com a campió de Copa, després de derrotar el Real Madrid a la final disputada al Vicente Calderón per 2-0, amb gols de Mario Alberto Kempes.

El Copenhaguen va ser el primer rival superat pels de Mestalla. El següent rival en ser eliminat pels valencianistes va ser el Glasgow  Rangers, gràcies a un 1-3 a Ibrox Park en el partit de tornada després de l'1-1 de l'anada.

Igual que un any abans a la Copa, el Barça es va creuar en el camí. El conjunt valencià va guanyar per 0-1 al Camp Nou, amb un gol de Pablo, en el partit d'anada jugat el dia 5 de març.

Així doncs, encara que amb un cert avantatge per als valencianistes, tot quedava per al partit de tornada que es jugaria la vesprada del dia de Sant Josep en plena voràgine fallera.

Les grades del Lluís Casanova, com s'anomena en eixo anys l'estadi, es van omplir fins les banderes, recaptant-se quarenta-cinc milions de pessetes. L'expectació va ser tan gran que en la revenda, les entrades de l'antiga general de peu que costaven 700 pessetes es venien a 2.000.

Alfredo DiStéfano, l'entrenador valencianista, va alinear el següent: Manzanedo, Carrete, Botubot, Arias, Tendillo, Solsona, Saura, Bonhof, Kempes, Subirats i Pablo. Pel Barça jugaren: Artola, Ramos, Migueli, Olmo, De la Cruz, Landáburu, Simonsen, Rexach, Canito, Martínez i Carrasco. En  la segona part Zuviría va reemplaçar a Martínez i Esteban a Carrasco.

Un València-Barça i a Mestalla, sol ser sinònim de partit vibrant i esta ocasió no va ser l'excepció a la norma. El partit no va tindre treva, els dos equips sabien el que estava en joc i van jugar per guanyar.

Al minut 10, Kempes va fer un llançament de falta, Saura va rematar,  rebutjà la defensa, va rematar de nou Arias, altre rebuig i finalment Saura, amb un gran xut per baix, va marcar el primer gol.

Cinc minuts després, falta de Botubot a Simonsen a la dreta de l'àrea, la va traure Rexach i Canito a plaer, rematava fora de l'abast de Manzanedo.

Al minut 26, van arribar els temors a la graderia. Tir de Landáburu des de fora de l'àrea que, increïblement va passar per baix de Manzanedo davant l'estupefacció general. Amb l'1-2 el Barça s'avançava en l'eliminatòria.

Afortunadament en el minut 29, un error d'Olmo, va permetre que Bonhof, que ja havia donat per perduda la pilota, es fera amb ella, salvara l'eixida d'Artola i afusellara l'empat.

El 3-2, va arribar en el minut 33 de la segona part, després d'un contraatac iniciat per Pablo, que va passar la pilota a Saura, que va desbordar a tota la defensa llançant una tir impressionant que es va colar per tot l'escaire. Un golàs que provoca el deliri i les traques a Mestalla.

Els de DiStéfano, no es van conformar i van aconseguir el 4-2 en el minut 37, Saura va caure entre els barcelonistes Olmo i Ramos dins l'àrea, l'àrbitre va assenyalar penal. Llançant el màxim càstig Kempes, amb l'esquerra enganyant Artola.

Quasi al final del partit, al minut 43, després d'una jugada personal Canito, des de fora de l'àrea va marcar el 4-3 final.

Com es pot observar este València- Barça va ser trepidant que va transcórrer sense cap tipus d'incidents, exceptuant les traques que es van tirar abans, durant i en finalitzar el partit.

Després d'esta fantàstica eliminatòria de quarts davant el Futbol Club Barcelona, el Nantes va ser el rival dels valencianistes en semifinals. Una vegada superats els francesos sols restava un partit per a proclamar-se campió.

El 14 de maig el València s'adjudicava la Recopa després de guanyar als penals a l'Arsenal. L'encontre, disputat a l'estadi Heysel de Brussel·les, va finalitzar amb un marcador d'empat a zero.