Hoy es 25 de abril y se habla de
pai del grao
ley de acompañamiento
presupuestos 2025
caso erial
eduardo zaplana
TURISME
INVATTUR
Pedro Sánchez
vicente barrera
PEDRO SÁNCHEZ
PSOE
corredor mediterráneo
Sobren les paraules davant tot el que hem viscut aquest dies. La DANA s'ha superat i ens ha superat. L'emergència climàtica ha produït calamitats i fins i tot morts. L'impacte de les inundacions amb les crescudes dels rius s'ha desbordat. I alguns s'han quedat bocabadats. A veure, està clar que no es poden preveure trombes d'aigua com les que van caure a Oriola dies enrere, però alguna cosa més en modus preventiu s'hauria pogut fer, oi?
Començant per endreçar una miqueta tot aquest urbanisme salvatge de ciment a la vora de rius, barrancs i fins i tot la mar. Salvatge o no, la natura acostuma a guanyar terreny d'allà on li l'han tret abans.
Sembla mentida que malgrat que cada cop més ens adonem que aquestes gotes fredes són més constants i imprevisibles no acabem de tindre en molts casos mapes de riscs o plans d'evacuació per segons quines zones i localitats. No és ja un tema puntual de cada any. A la vora del nostre Mediterrani trobem sovint ribes brutes amb tot el canyar amuntegat i clar, llavors és més fàcil que la força de l'aigua arrastre i faça vessar tot el que hi ha al voltant. I sinó ens topem amb urbanitzacions aixecades en zones humides que cada vegada que plou una miqueta més del compte es transformen en terrenys anegats. I pertant embuts de trànsit, carreteres tallades, desperfectes pel temporal i mil i una incomoditats. Sense parlar de possible pèrdues econòmiques o la collita llançada a perdre.
Estem pagant la febre d'or d'aquella època de vaques grosses on tot era construir i construir sense importar (a) on. I encara hi ha qui ho continua fent. I les platges perden arena i tot continua igual. Bueno, tampoc tan igual. L'oratge esdevé la conversa principal però ja no ens fa gràcia veure com arriba el xàfec i l'arruixada torrencial. El núvol negre i la tempesta elèctrica ens posen en alerta i un possible mini tornado o una mànega de mar ens deixen amb els dits creuats i repassant amb imatges totes les calamitats.
Catastrofisme. Actitud derrotista. Ens pensàvem els 'amos' i ara arriba el Temps i la Mare Terra ens deixa empantanegats. Cura d'humiltat.
Terra de secà amb aiguats i calamarsa. I darrere, alguns també -potser- haurien d'assumir responsabilitats sobretot a les planícies i a la façana litoral.
Com es pot controlar l'incontrolable? Potser mirant enrere i adonar-nos-en del què hem fet. Rectificant i millorant la legislació per tal d'evitar que els desastres puguen tornar a aparèixer amb tanta facilitat.
L'avarícia fa malbé. Acabant d'estripar la gallina dels ous d'or. Turisme i construcció.