ALICANTE. Molta gent només el veu quan va al cementeri per Tots Sants. Alguns passen cada dia i ja no es sorprenen amb els que arrepleguen la ferralla o quan es creuen porcs senglars. Ningú té molt clar quanta gent viu perquè els censos són poc precisos. I la majoria de cases són il·legals perquè estan en sòl no urbanitzable.
Però des de fa dècades, el cementeri d’Alacant té veïnat. Dos nuclis de població separats -el barri del Cura i el Cementeri Baix- amb dos-centes cases on viuen famílies en risc d’exclusió social. La ruptura amb la ciutat és total: l’últim autobús que passa pel barri és a les sis de la vesprada, quan tanca el cementeri. A pocs metres, es troba una de les concentracions d’empreses més grans de la ciutat.
“Hem intentat comprendre la història del barri i entendre’l des de la memòria dels seus habitants, amb l’ajuda d’un antropòleg”, conta l’arquitecte Daniel Millor Vela. “El barri naix fa casi cent anys a partir de la indústria de Ciutat d’Assís i uns camps de tomaques que Bonnysa planta al costat del cementeri”.
“Hi ha diferents teories per a la degradació, però en general comença a aïllar-se del seu entorn industrial i a partir dels anys 80 el veïnat comença a queixar-se per esta exclusió. Però el punt àlgid ve als 2000, quan el pla d’erradicació del barraquisme instal·la ací població de baix poder adquisitiu provinent de les expulsions de Montoto, el Parc Ansaldo...”.
“És a partir d’ací quan pren força el negoci de la droga i les institucions miren cap altre costat, només treballa l’associació Natzaret. A partir del 2016, la Plataforma contra la Pobresa d’Alacant comença a fer soroll i el Centre Social Felicidad Sánchez i la Regidoria de Projectes articula una mesa comunitària d’entitats i un xicotet pressupost”.
Amb este punt de partida arranca Asertos, el projecte de construcció comunitària que les ONGs Arquitectes Sense Fronteres i Quatorze estan emprenent per al desenvolupament de la Florida Alta, com moltes veïnes volen que es conega el barri.
“Nosaltres treballem pel dret a un hàbitat digne i a Alacant hi ha molts barris on no es dóna, però el del Cementeri és un cas paradigmàtic. La nostra ONG ofereix serveis tècnics a altres organitzacions per a casos d’emergència i quan vam conèixer l’experiència de Quatorze amb situacions de barraquisme a França no vam dubtar en col·laborar”, conta Emi Verdú Poveda des d’Arquitectes sense Fronteres.
“A la fórmula de treball, els mateixos habitants es converteixen en els protagonistes de la transformació del seu hàbitat. A altres parts del món, la nostra ONG treballa així però a Alacant és la primera vegada. D’esta manera, les veïnes es beneficien per partida doble i enforteixen altres recursos com la formació i la generació de comunitats”.
Primer van realitzar un diagnòstic del barri integral, des d’una anàlisi urbanística per detectar com el barri encaixa a la ciutat fins a la detecció dels lideratges del barri. “El bar que regenta Paqui i l’empresa de ferralla sostenen el lideratge del barri, amb famílies nascudes ací. Ara per exemple, els ajude a la xarxa de distribució d’aliments que han creat pel confinament. La majoria de famílies que es dedicaven a la ferralla s’han quedat sense ingressos i hi havia gent que no tenia accés ni als recursos d’emergència”, apunta Millor Vela.
“Aquestes accions transversals em semblen necessàries perquè quan de veritat entens la gent és treballant amb elles. Gent que li interesse el tema o que estiga estudiant a la universitat i puga fer un curs mà a mà amb gent que està vivint en aquest barri. Això trencaria clixés perquè la gent és més semblant a tu del que et pugues imaginar, l'empatia és més fort del que pots anticipar. No et pots fiar de les imatges que es capten des de la premsa o la televisió, cal compartir experiències”.
El primer any van passar una vesprada a la setmana per conèixer el veïnat a fons i fins a l’any passat no van iniciar el pla de formació, quan el finançament a partir de subvencions va ser més regular. “Treballem amb la lògica del mestre i l’aprenent, vam fer una primera experiència en abril més festiva i en desembre vam fer formacions específiques per a regenerar cases amb la cooperativa Altur”, explica Millor Vela. “La perspectiva és generar formacions perquè generen una transformació física del barri i la gent que participe les tinga com un pot cap a un treball o cap a altres formacions, com ha passat amb tots els participants del taller de desembre”.
“Hi ha dos línies que desenvoluparem per donar-li sostenibilitat al projecte: generar habitatge públic de lloguer i consolidar programes formatius. Cal una escola-taller transversal que puga unir formacions a peu de carrer, formació professional i universitària, posant als habitants al centre de la transformació”, conta Millor Vela.
“Estos processos són molt lents perquè la transformació de les persones no són d’un dia per a un altre. Per això treballem així, encara que es podria transformar l’espai públic en un tres i no res, açò comporta molta formació i acompanyament”, explica Verdú Poveda.
“Col·laborem també amb el Departament de Salut Pública i Comunitària de la UA, perquè la idea és estudiar l’impacte del que fem, utilitzant el Model d’Actius en Salut”, afegeix Millor Vela. “Volem vore com la transformació participativa d’un barri repercuteix en la salut dels habitants”.
