TALES. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) publica El dolçainer de Tales, el còmic que parla del mite del mateix nom que es relata en esta població de la Plana Baixa de Castelló. Amb guió de Vicent Penya i il·lustracions de Gema Over, la publicació explica la història del conjunt de músics que tenien com a ofici la dolçaina, dels quals es té notícia des de fa més de dos segles, i que durant decennis i decennis van dur el so d’este instrument musical arreu del món. Una història coneguda en el poble i el seu voltant, i per part del gremi, però no per la majoria de la societat valenciana.
Per a Vicent Penya, este còmic, que forma part de la Col·lecció Gràfica de l’AVL, és fonamental no sols per a donar a conéixer la llegenda, sinó també per a valorar la faena dels dolçainers. "La dolçaina és un instrument amb gran presència en la música popular valenciana, i no deixa de ser una icona o un emblema musical dels valencians. En la majoria de les festes valencianes la dolçaina i el tabal són pràcticament imprescindibles per al desenvolupament dels actes. I això és un fet que s'ha de divulgar de totes les formes possibles", valora el guionista.
Una visita familiar
El fil conductor d’esta història és la visita de Marc a Tales. El jove viatja des d’Alemanya per a retrobar-se amb la família del poble. Allí descobrix de la mà de la seua cosina Paula i la tia Teresa la llegenda del foraster que va ensenyar a tocar la dolçaina a la família de Salvador Montonliu Serrano en agraïment per l’acollida. Paula i Teresa exercixen d’amfitriones en este recorregut històric, però també visual i sensorial, que entre altres qüestions dona a conèixer els noms de les nissagues que durant generacions van captivar el món sencer amb la dolçaina, com ara "els Palanques" o "els Mengó". El còmic també recorda que el 1978 es va celebrar a Tales primer aplec de dolçainers i tabaleters davant del monòlit dedicat a estos instruments, i que l’any 1987 es va crear l’Escola de Dolçainers i Tabaleters de Tales, que continua ben viva i present en el municipi i els voltants.
Paula i Teresa detallen a Marc estes qüestions mentre assistixen a l’espectacle del mateix nom, creat fa uns anys per grup Xarxa Teatre i que es representa en els carrers del poble. "L’obra no tracta exactament d’este mite musical, sinó de la importància que tenen el tabal i la dolçaina en les tradicions valencianes", insistix el Vicent Penya. Això no obstant, el pas del temps ha canviat molt la percepció dels dolçainers. "En l’època del dolçainer de Tales, és a dir els segles XVIII, XIX i primeres dècades del XX, el dolçainer era un ofici molt sacrificat, però amb el qual les persones que s’hi dedicaven podien guanyar-se la vida. Actualment, això no passa". En este sentit, la historieta destaca que en aquella època la dolçaina es passava de pares a fills i, si un matrimoni tenia només filles, la tradició es tallava. És el cas de l’últim dolçainer "professional", Josep Ramos Prades, el "tio Palanques", que va arribar a actuar en ciutats com París i Brussel·les. Amb ell es va acabar una escola que durà segle i mig.
Així mateix, el còmic recorda que al llarg de les comarques valencianes, la dolçaina es coneix amb altres noms: xirimita, xaramita i gaita. I el tabal se sol dir també en diminutiu: tabalet. L’última pàgina de la publicació il·lustra el nom de diferents parts de la dolçaina i el tabal. La presentació del còmic tindrà lloc el dissabte 8 de febrer en l’Espai Multifuncional de Tales. En l’acte estaran presents el guionista i la il·lustradora; l'alcalde de Tales, Vicente Juan Prades Ramos; l'alcalde de Suera i expresident de la Diputació de Castelló, Josep Martí García; el director de l'Escola de Dolçainers i Tabaleters de Tales, Francisco José Badenes; la presidenta de la Secció de Publicacions i Comunicació i secretària de l'AVL, Immaculada Cerdà, i la secretària de la Secció de Publicacions i Comunicació de l'AVL, Carme Manuel.
