Aquella final contra el Saragossa

VALÈNCIA. Demà el València viurà un partit que per la seua trascendència, rebrà el qualificatiu de final. Un matx tan agònic com el que va jugar contra el Saragossa, el 7 de maig de 2008. Un partit tens, aspre i ple d'urgències per part dels dos equips a dos jornades del final de la Lliga.   

València i Saragossa necessitaven la victòria com el menjar per escapar de l'infern de Segona Divisió. I és que, els dos equips cridats a principis de temporada a lluitar per altres objectius com ara els llocs nobles de la classificació, arribaren a eixa jornada jugant-se, a Mestalla, el seu futur a Primera. Valencianistes i saragossans afrontaven eixe duel amb tendències diferents: l'equip entrenat per Voro, el mateix entrenador que dirigirà demà a l'equip local, després d'haver sigut apallissat pel Barça, mentre que el manyos arribaven després d'aconseguir una victòria in extremis, en el temps de descompte, contra el Deportivo. L'equip dels dos que guanyara eixe duel directe donaria un gran pas, quasi definitiu, cap a la salvació.

Els dos entrenadors van plantejar un partit a cara de gos, en què no hi va haver treva, en què els dos equips van donar tot el que tenien i en què l'esforç i la tenacitat va ser molt més protagonista que el bon futbol.

El València va imposar el seu ritme en el primer temps davant un rival que va deixar a la banqueta a jugadors tan importants com Diego Milito o Pablito Aimar, però va alinear a Ayala, Oliveira i Juanfran, ex jugadors del club valencianista. En el minut 20 va arribar el gol que va decidir el matx. El seu autor va ser David Silva després de rebre una gran passada pel centre de Baraja. Els de Voro van poder sentenciar abans de la mitja part en diverses ocasions de Villa i Silva, però Cèsar Sánchez, el porter dels aragonesos, va estar encertadíssim.

A la segona part, ja amb Milito i Aimar al camp, els de la ciutat de l'Ebre, van millorar les seues prestacions i van buscar l'empat amb insistència. Esta dinàmica es va intensificar molt més en els compassos finals de partit, quan el València va perdre a Silva per expulsió, encara que feia molts minuts que el Saragossa jugava en inferioritat perquè Diogo lesionat seguia en el terreny de joc a l'haver fet el seu equip tots els canvis possibles.

Després d'uns minuts finals, no aptes per a cardíacs, el partit va finalitzar sense cap altra variació al marcador. Eixe 1-0  contra el Saragossa va deixar l'equip valencià molt a prop de la permanència a Primera Divisió i va permetre als de Mestalla respirar en les jornades que quedaven per a finalitzar el campionat  al haver-se assegurat pràcticament salvar la categoria. 

Eixa temporada, els de Mestalla varen protagonitzar una de les campanyes més caotiques que es recorden, ja que varen ser capaços de guanyar la Copa i al mateix temps estar flirtejant amb el descens.

Ara només ens queda esperar que el partit de demà finalitze amb victòria del València i que eixos tres punts ens permitisquen viure amb tranquilitat las tres últimes jornades de Lliga. Però, això sí, sense oblidar als irresponsables que ens han abocat a esta situació. Ni oblit, ni perdó.