Hoy es 20 de abril y se habla de
PAI San Marcelino
Landco
URBEM
puerto de valencia
elecciones europeas
publicidad institucional
GENERALITAT VALENCIANA
aeropuerto de valencia
valència
El programa inclou els títols 'Aute Retrato' de Gaizka Urresti, 'Si me borrara el viento lo que yo canto' de David Trueba, 'Revelando a Mario' de Simó Mateu i 'El abuelo Víctor' d' Emilio J. Ruiz
VALÈNCIA. “Allí, allí on tu dius, no hi ha homes que manen, perquè no hi ha fantasmes, i estimar és la flor més perfecta que creix al teu jardí a Albanta”, cantava Luis Eduardo Aute en Albanta, cançó que va donar també títol a un dels seus àlbums més populars i que feia referència a un món imaginari i lliure en el qual tot era possible, i que, en paraules del propi cantautor, pretenia reflectir “un estat d'ànim que es movia entre la il·lusió d'allò nou i l'escepticisme davant el vertader canvi”.
El disc es va publicar en 1978, però el seu esperit i el seu missatge podria sobrevolar perfectament sobre el present actual, que se'ns revela tan incert i volàtil. Aqueixa cançó és la que s'ha volgut evocar per a batejar un cicle de projecció de documentals protagonitzat per quatre noms propis fonamentals de la música popular espanyola que, cadascun a la seua manera, van donar forma als seus propis universos creatius. Tres cantautors (l'esmentat Aute, Víctor Manuel i Chicho Sánchez Ferlosio) i un productor discogràfic (Mario Pacheco) que ocupen ja un lloc destacat en les pàgines de la nostra història musical.
Organitzat per la Fundació SGAE, a través del seu Consell Territorial de la Comunitat Valenciana, el cicle de documentals musicals Albanta(s) tindrà lloc a la Sala SGAE Centre Cultural de València (Blanqueries, 6). El programa inclou els següents títols: Aute Retrato, de Gaizka Urresti (2 de març); Si me borrara el viento lo que yo canto, de David Trueba (4 de març); Revelando a Mario, de Simó Mateu (9 de març); i El abuelo Víctor, d' Emilio J. Ruiz (11 de març). Les projeccions, que començaran a les 18 hores, són gratuïtes, encara que, atés l'actual protocol contra la COVID-19, l'aforament de la sala s'ha reduït a 50 butaques i és imprescindible reservar entrada.
Dirigida per Gaizka Urresti, que signa també el guió al costat de Juan Moya Rentero i Nacho Cabana, Aute Retrato és una celebració de l'obra de qui va ser un dels creadors més polifacètics del nostre país: compositor i intèrpret, pintor, poeta, cineasta i dibuixant. La pel·lícula gira entorn del concert Ánimo animal, celebrat al desembre de 2018 i amb el qual un bon nombre d'artistes de diverses generacions (entre ells, Joaquín Sabina, Dani Martín, Jorge Drexler, Ismael Serrano o Rozalén) van voler retre homenatge a Luis Eduardo Aute, després de l'infart cerebral que va patir dos anys abans. També el madrileny Chicho Sánchez Ferlosio va ser un artista i personatge singular: fill de Rafael Sánchez Mazas (escriptor, ideòleg del feixisme espanyol i coautor de l'himne Cara al sol), va registrar en 1963 el que és considerat el primer disc de cançó protesta a Espanya. Es va titular Canciones de la resistencia española i “per raons de seguretat” no esmentava l'autor i intèrpret de les cançons, que van circular per tot el món, com si de peces populars i anònimes es tractara, fins pràcticament convertir-se en himnes antifranquistes. El documental Si me borrara el viento lo que yo canto, de David Trueba (direcció i guió) i Joan F. Losilla (guió), conta aqueixa “prodigiosa història de Chicho Sánchez Ferlosio i d'unes cançons que han vençut l'oblit per a convertir-se en himnes”.
El cicle Albanta(s) inclou també el llargmetratge Revelando a Mario, de Simó Mateu (direcció i guió), Javier Bizarro (guió) i Pau Cavaller (guió). Proposa una mirada íntima a la vida i l'obra de Mario Pacheco, impulsor al costat de la seua dona Cucha Salazar del fenomen del nou flamenc (abanderat per Ketama, Pata Negra o Ray Heredia) i introductor a Espanya, també a través del seu segell discogràfic Nuevos Medios, de bandes tan importants com Joy Division o The Smiths. La pel·lícula inclou testimonis de, entre altres, Joe Boyd, Antonio Carmona o Peter Hook. Finalment, El abuelo Víctor, d'Emilio J. Ruiz, aborda la figura del Víctor Manuel creador, compositor, escriptor o cineasta, però també la de l'home, l'espòs, el pare i l'avi, amb la finalitat d'ajudar l'espectador a comprendre el seu procés creatiu, entendre la seua manera de viure la vida, i d'estimar la creació i veure-la com una forma de llibertat.