Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

GRUPO PLAZA

opinión pd / OPINIÓN

Con el equipo que hay

28/10/2020 - 

VALÈNCIA. Una de les pitjors coses que podem fer és entrar en mode negacionista. Els escuts no juguen partits, ni els guanyen. La història no dóna punts, ni els lleva. Creure't algú, encara que siga el ressò d'un record llunyà, tampoc val per a evitar que els quatre equips de la permanència amb els que has jugat et donaren un ball sobre la gespa.

Pareix que anem per ací, veient la insistència amb la qual es repeteix eixa cançoneta del “con el equipo que hay…”; no sé quin equip creuen vostès que hi ha, però de moment només veig un al qual l'Osca li va donar un repàs, l'Elx un altre, el Celta no li va ficar quatre de miracle, el Betis el va humiliar, i si el Llevant arriba a tindre entrenador en lloc d'un al·lucinat segurament s'haguera emportat una golejada res més començar. Eixe és l'equip que hi ha.

Un que només comença a jugar bé quan es veu amb el partit perdut, quan es desprèn de la pressió del marcador i de la por d'encaixar amb que ix als partits. Símptoma que ens diu molt, i res bo, de l'estat de la situació.

L'equip que hi ha, en condicions normals, et donaria per a quedar novè o dècim.Vuitè, fins i tot. En condicions normals, i tenint entrenador. Però seguim per la via del negacionisme, ignorant tot el que ha envoltat, i envolta, a la plantilla per a continuar esquivant la realitat.

I no és una altra que estar molt lluny de ser un club normal. Per a començar, no hi ha club. Ningú exerceix control ni lideratge, fixa rumb o aporta certitud. Lo que hi ha és un piròman que genera conflictes quan no hi ha cap, que es va passar l'any passat dinamitant el vestuari cada dos per tres en les seues incursions paterneres i quina funció actual es basa a passar-se el matí de bars. Els jugadors?, el que no es vol anar el volen vendre. Estrany és el que té el cap posat al futbol. L'entrenador s'ha volgut marxar fins en tres ocasions, i va dubtar insistentment en diverses compareixences de la capacitat dels seus futbolistes per a aconseguir objectius majors. Gracia està desautoritzat (i sentenciat) per a exigir compromís i rendiment a ningú. En quant ho faça, i un entrenador ha de fer-lo moltes vegades en el transcurs d'una temporada, li tiraran la carta a la cara. Confessió de quedar-se per una qüestió d'incapacitat per a pagar la seua indemnització inclosa.

Però saben lo pitjor de tot açò? Que el que vinga no solucionarà gran cosa, si és que ve algú amb carnet.

És evident que podem continuar creient que Musah és Giggs, o que Guedes no és un jugador mediocre que viu de ficar dos golassos a l'any. Que Kangin és Maradona ressuscitat i no un xiquet que quan li donen 90 minuts no s'assabenta de la pel·lícula. Que Jaume és Cañizares i no un porter per a un equip de mitja taula de segona divisió. O que el VCF és el Dream Team. Però res d'això canviarà la situació, ni esfumarà la mala senyal que transmet que el mateix vestuari estiga fent càbales per a sumar 42 punts com més prompte millor.

No, desgraciadament, el pes de la història no et fa immune a la desgràcia. L'Atlètic es va anar a segona amb cent vegades millor equip que el que tens hui dia. El Saragossa amb Ayala, Aimar i Diego Milito va acabar en la B amb cinquanta vegades millor equip. I el Vila-real va acabar en el pou amb vint vegades millor plantilla que l'actual VCF. Un grup de jugadors no val de res si falla la resta de coses que configuren un club. I este VCF té tot el que cal tindre per a que un de la seua dimensió acabe a segona: Compleix tots els requisits que explica el manual per al descens d'un gran. I a més de compartir la immensitat dels problemes socials e institucionals dels exemples de dalt, comptes amb un equip minvat e immadur. Una joventut que no sap bregar amb la pressió del dia a dia s'està criant amb veterans desquiciats i exempts de qualitat que decante partits. Com respondran a l'ansietat d'haver de guanyar per a salvar la categoria? A eixos ambients només sobreviuen els que estan acostumats a bregar amb ells, i ací no hi ha ningú amb experiència en eixes batalles.

Més ens val no entrar en eixa zona, perquè tenim les de perdre. Més ens val no entrar en eixa zona i mentalitzar-nos que serà un any de patir, de patir molt, i d'arribar al final resant. Eixe és el vertader equip que hi ha, un que quan vol tampoc pot. Res més terrorífic que això.

Què esperaven que ocorreguera al desmantellar un grup d'esta manera i descapitalitzar el club per pura maldat? Que guanyaríem el triplet?



Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email