Defensar amb pilota

VALÈNCIA. Tinc un debat intern, entre si veure l'antifútbol que ens han programat per a salvar a Mediapro o allargar les vacances fins a setembre. He vist molts partits a porta tancada al llarg dels anys i sempre m'ha costat mantindre el fil. Acabes pensant en les musaranyes, jugant amb el gos, o ara, en la modernitat, més pendent del telèfon que de la gespa. Es fan costa amunt, avorrits, perden tot al·licient. Lo pitjor és que són aspectes que contagien als protagonistes afegint un joc realment deplorable al còctel. 

Una cosa és haver de suportar un partit en eixes condicions, i altra, engolir-se onze de tirereta. 

Però si algo em dóna molta més peresa que això són les pinzellades que es van contant sobre aspectes celadians. Cada vegada que escolte o llig sobre la preparació del retorn m'espante. ‘Defensar amb pilota’ va ser l'última bestialitat que va aparèixer per la pantalleta. Ara cal defensar amb pilota, no cal tindre por a la possessió i no sé quantes històries més. 

No culpe al tècnic, és lo que realment ha volgut fer sempre. I és l'única cosa que sap fer. El problema no és ell, mai ser fidel a un mateix és un problema. L'error és el seu elector. Ficar pilota a un equip construït per a córrer, ficar pausa a uns jugadors configurats per a fer mal a la velocitat de la llum, sona perillós. Més si en cinc mesos has sigut incapaç d'aconseguir que defensaren mitjanament bé. 

És el futur, és clar. El canvi radical que s'intueix a la plantilla ens retornarà a temps horribles de dos centrals ben oberts traient la pilota des de darrere, amb els laterals en Pernambuco i tot el show habitual dels atacs tikitakeros que patim en carns cada cert temps. 

Però quedant tan pocs partits, beneït per un armistici gràcies a la pandèmia (la caiguda en picat que portava el VCF abans de l'aturada feia pensar que a Celades no li quedava molt de futur) hauria de portar més pragmatisme. Sobretot mirant per l'economia de l'entitat. Ja que si alguna cosa sap fer bé este grup de jugadors és jugar al contraatac, robar i eixir. Per què no preparar eixos onze encontres sobre la base de les virtuts heretades? Guanyes temps, fiabilitat i avantatge. 

Posar-se a trastocar en esta situació l'estructura de l'equip, sabent que portes un hàndicap important respecte a la resta de rivals, se m'entoixa absurd. Però en fi, què hi ha al club que no siga un absurd. 

Si no tenim prou amb el guardiolisme faltaba la guerra freda entre jugadors i gestors amb les guillotinades interessades als butlletins oficials. 

Altre perill és, com ha demostrat la Bundesliga, que el factor local ha desaparegut de l'equació. Just el que venia salvant al VCF durant tot l'any. També el cas alemany ens deixa un avís més, i és que les inèrcies no han canviat. Aquells que arribaren al paró en ascensió (cas del Bayern) segueixen en forma. I els que ho van fer sumits en una irregularitat estranya (Gladbach o Dortmund) es mantenen també al seu paper. 

Seria de justícia divina que al retorn les dades d'audiència es desplomaren. Esgotat l'èxtasi de les primeres jornades caldrà veure com evoluciona el nou espectacle.