El canvi climàtic esportiu que pot vindre

VALÈNCIA. La exigència màxima, parlavem la setmana passada. I huit dies després, ja saben. Set gols encaixats en dos partits, una vulnerabilitat defensiva que fa fredat i més baixes. Celades ha de treballar la defensivitat amb el que li queda. Tasca gens fàcil la del tècnic. Només onze punts fora de Mestalla i molts gols encaixats. Es un handicap molt important si es vol fer tres anys seguits en Champions. I conforme està la cosa del futbol modern i els diners, és fonamental aconseguir-ho. Pot semblar una utopia vista la anada
contra la Atalanta i el partit de la Real. Però és la crua realitat. 

Esta temporada és clau per estabilitzar econòmicament al club, deixant a banda el tema del nou camp i el que puga passar. I si es consumara la tragedia esportiva, no es sap com reaccionarà la propietat. Pero el que no deuria de fer-se és debilitar la plantilla. No és la solució, clar. Encara que es tinga que ajustar els comptes.

Els comptes, la mare del corder. Encara hi ha gent a València que proclama als quatre vents que no té trellat el tindre un amo milionari si no es gasta els diners com si no costaren. Miren al Málaga CF com està ara. I van tocar Champions. Van fitxar grans jugadors ambs grans sous i ara estan en problemes. I el fet de tindre un amo de fora és, en gran part, per estirar més el braç que la mànega quan els que manaven eren d'ací. La pólvora de rei que tant agrada. El populisme que provoca aplaudiments. I que és més
perillós del que pensa molta gent. Clar que qualsevol afició vol tindre als millors jugadors possibles. Però sempre amb trellat.

Per això s'obrin moltes preguntes si no entra la pilota. El Valencia CF seguirà, clar. No s'entendria altre escenari. Però, si finalment no s'acaba entre els quatre primers, caldrà replantejar-se moltes coses. Des de la direcció del club i des de l'afició. Que no és determinant, però si necessària per completar l'ecosistema. I l'afició l'únic que demana és que l'equip es deixe tot el que porten dins els jugadors.

Lamentar-se de com es gestiona el club només serveix per desfogar-se. Amb el condicionant que amb altres gestors locals, podien sentir l'alé pel carrer i tindre dubtes. O tal vegada no. En definitiva quan un està
dirigint pren decisions. Però hi ha massa bàndols, massa divisions. I això no és culpa dels amos. Ni dels que estan, ni dels que estaven. I ser del Valencia CF és ser-ho per damunt de qui estiga o deixe d'estar al capdavant. El Valencia CF no és Salvo, ni Martínez, ni Cerberus, ni Wanda, ni Meriton. Cal incondicionalitat i prou. I ara, quan venen tortes, toca reafermar-se.

La primavera ja asoma per la ciutat. Però caldrà preparar-se per a l'hivern esportiu. Per si arriba.