El córner de Yaroslavl

VALÈNCIA. El València al llarg dels seus quasi cent anys de vida ha viscut alguns períodes triomfals: la dècada dels quaranta, els primers seixanta amb les Copes de Fires i l'últim d'ells entre el final dels noranta i el primer lustre del segle XXI.

Hui parlarem de l'inici d'esta darrera edad daurada, la qual, per a molts aficionat va començar la nit màgica del 26 de juny de 1999 a la Cartuja de Sevilla amb la conquesta de la Copa després de vèncer a l'Atlético de Madrid per 3-0, oblidant que esta nova etapa triomfal valencianista es va iniciar amb la Copa Intertoto allà per l'estiu de 1998.

La Copa Intertoto va ser una competició internacional oficial de futbol organitzada per la UEFA on participaven clubs europeus que no s'havien classificat per a les principals competicions europees de futbol, en eixos moments la Lliga de Campions, la Recopa i la Copa de la UEFA. 

En el palmarès d'equips guanyadors d'esta competició trobem, per exemple, quatre campions de la Copa d'Europa: Juventus, Olimpique de Marsella, Hamburg i Aston Villa. Altres quatre equips de la Lliga: Depor, Celta, Màlaga i Vila-real. Junt a grans clubs continentals: PSG, Girondins de Bordeus, Olympique de Lió, West Ham, Nàpols, Udinese, Werder Bremen, Stuttgart o Schalke 04, entre altres.

A diferència de les edicions anteriors, a la Intertoto de 1998, es van dividir els participants en grups i per primera vegada en la història es va jugar amb un sistema d'eliminació directa a doble partit, avançant de ronda els guanyadors.

La competició no tenia un únic campió, sinó que hi havia un guanyador per a cadascun dels seus grups. El premi per als vencedors era, a banda d'un trofeu, entrar en la Copa de la UEFA. Això convertia a la competició en atractiva per a molts clubs, que la veien com la seua última oportunitat de classificar-se per als tornejos internacionals. La competició es va disputar en cinc eliminatòries, accedint els equips a la mateixa segons el seu coeficient

En la temporada 1997-98, el València CF, va quedar en la novena posició de la Lliga i per tant fora de les places que donaven accés a la Copa de la UEFA de la següent temporada.

Els de Mestalla, entrenats per l'italià Claudio Ranieri, van iniciar el seu periple en la Intetoto disputant la tercera ronda. El rival va ser l'equip del Shinnik, de la ciutat russa de Yaroslavl. L’anada es va jugar a Mestalla, amb victòria local per 4-1, amb gols de Farinós, Roche i dos de Claudio “Piojo” López.

La tornada a Yaroslavl semblava un tràmit, però el València es va trobar davant d'una adversitat totalment inesperada. El terreny de joc va quedar completament inundat per la torrencial pluja caiguda durant el descans, la gespa semblava més una piscina que un camp de futbol. La tromba d'aigua va retardar la represa un quart d'hora. La pilota va deixar de córrer per l'herba. L'aigua va inundar els laterals i els fons de les dos porteries. Una jugada, al minut 83, millor que ninguna altra, pot servir per il·lustrar el que va ser eixe segon temps: Mendieta va anar a llançar un córner, però la pilota va quedar surant sobre un gran bassal d'aigua, finalment el suec Schwarz, com va poder, va elevar el baló per a que Gaizka centrara cap a l’àrea russa.

El Shinnik es va adaptar millor a les circumstàncies i es va emportar el partit, però el València va fer valer el resultat de Mestalla i va seguir endavant en la Intertoto.

Superats els russos, als valencians els esperava l'Espanyol de Barcelona i una vegada eliminats els catalans, en la final del seu grup  l'Àustria de Salzburg.

Eixa temporada, junt als valencianistes, els altres dos equips vencedors de la Intertoto varen ser el Werder Bremen alemany i el Bologna italià.

Claudio Ranieri va aconseguir el seu objectiu, convertir al València dels  Cañizares, Angloma, Carboni, Milla, Farinós, Angulo, Mendieta, i el “Piojo” López de nou en un equip guanyador. 

Eixa Copa Intertoto va suposar un nou títol europeu, menor si es vol, però va servir per a ficar els fonaments i obrir el camí d'un equip que es va convertir en campió i en una llegenda per als de Mestalla.