El model està a Wisconsi

VALÈNCIA. Esta setmana ha sigut notícia la reunió, auspiciada per un gran valencianista com Joan Martín Queralt, en la que diferents grups de seguidors han tractat d'unificar propostes i esforços davant la greu crisi generada por la nefasta gestió de Peter Lim i els seus adlàters en el Valencia. 

Davant una hipotètica eixida dels de Singapur i amb un escenari desolador, pot ser el moment de anar pensar en possibles escenaris per afrontar el futur de l'entitat valencianista. El que està clar és que la solució més desitjada i al mateix temps la més complicada i utòpica seria la atomització i conse-qüentment, la democratització del poder accionarial del club de Mestalla. Sí esta opció, per difícil i complexa que puga ser, es donara, estaria bé conèixer altres models de gestió nascuts amb esta filosofia. Per eixe motiu hui analitzarem un model únic i al mateix temps exitós que es dona, para-doxalment, al país que fa del sistema capitalista el seu model de vida: Estats Units. 

Un possible model de gestió accionarial per al club de Mestalla és el que fa servir la franquícia dels Green Bay Packers de futbol americà. Molt encer-tadament el company Paco Gisbert, el passat dia 17 de gener, ja comentava a la seua columna “Reflejos de la bahía verde” algunes de les particularitats d'este original model desenvolupat en un dels esports amb més seguidors als Estats Units i que cada vegada té més influència i popularitat a la resta del món. 

La competició més important del futbol amaricà, és la National Football League (NFL) i entre els propietaris de les seues franquícies es troben algu-nes de les majors fortunes de Nord-Amèrica. Pràcticament tots els equips pertanyen a magnats o a conglomerats empresarials i dic quasi tots, ja que, com als còmics d'Asterix, hi ha una xicoteta localitat on encara l'equip local pertany als seus seguidors. Esta franquícia té la seua seu a Green Bay, una ciutat de poc més de 100.000 habitants (el doble si es compta amb la seua àrea metropolitana). Açò fa que esta localitat de Wisconsin, siga la ciutat més xicoteta de tots els Estats Units que té un equip en les grans lligues pro-fessionals. 

Els Packers són l'últim dels equips de ciutats menudes que sobreviu en la NFL. Varen ser fundats en 1919, casualment el mateix any que el València FC i dos anys més tard es va unir a l'American Professional Football Asso-ciation, precursora de l'actual NFL, sent actualment la tercera franquícia més antiga de la lliga. 

La peculiaritat que fa dels Packers una “rara avis”, a banda del tamany de la seua ciutat, resideix en com de repartida està la seua massa accionarial i és que es tracta de l'únic equip professional nord-americà en el que la propietat recau en la seua comunitat i en els seus aficionats. 

I és que els de Wisconsin estan dirigits, des de 1923, per la  Green Bay Pa-ckers Inc., una corporació sense ànim de lucre de titularitat pública. L'existència i la supervivència d'este model organitzatiu ha sigut possible gràcies als seus accionistes, que han donat suport financer a l’equip a través de cinc vendes d’accions en 1923, 1935, 1950, 1997 i la última en 2011. Hui en dia, 361.311 persones, que representen 5.009.518 accions, són pro-pietaries de la franquícia. La última oferta d’accions va ser un èxit enorme amb més de 250.000 nous accionistes i es van vendre al voltant de 270.000 accions. Tots els ingressos d'eixa oferta van servir per ampliar el seu estadi, el Lambeau Field, un projecte valorat en 146 milions de dòlars. Per garantir l'atomització de la propietat i al mateix temps protegir l'entitat de que algú vullga fer-se amb el seu control, els seus estatuts prohibeixen acumular més de 200.000 accions. 

La franquícia està dirigida per un consell d'administració i un comitè executiu format per set membres, dels quals només el president, cobra un sou. La resta d'accionistes no prenen decisions, però sí que poden qüestio-nar-les o preguntar com es gestiona el pressupost. Per este motiu els Packers són l'única franquícia que està obligada a fer pública la seua comptabilitat, la qual cosa no fa sinó garantir el seu control. A més, és l'única que no reparteix dividends ja que tots els beneficis reinverteixen en reforçar l'equip.

La implicació de la comunitat de Green Bay i dels seus seguidors arreu els Estats Units és enorme, la llista d'espera per obtenir un abonament de tem-porada és de més de vint anys. I la seua afició omple les 70.000 localitats del Lambeau Field ininterrompudament des de fa més de 40 anys. 

Un altre rècord que afegir a este equip fa relació als seus éxits, ja que malgrat estar ubicat a una ciutat xicoteta este handicap no ha estat obstacle perquè els Packers siguen l'equip amb més títols de la història del futbol americà. En el seu palmarès llueixen nou lligues i quatre Super Bowl, in-cloent les dos primeres que es van disputar amb esta denominació el 1966 i 1967. 

Però, més enllà dels èxits esportius, si hi ha alguna cosa que caracteritza als Packers és que, amb algunes diferències, es gestiona d'una manera similar a com es feia a la Lliga espanyola de futbol fins l'entrada en vigor de la llei que va obligar als clubs a convertir-se en Societats Anònimes Esportives. Un model, més que fallit, vistos els seus resultats i molt més al València CF.