El València anterior al València

VALÈNCIA. Parlar dels origens de l'actual València, es fer-ho d'un club fundat l'1de març i registrat el 18 del mateix mes de 1919. Però esta obvietat, no pot amagar altres realitats, com l'existència ja en 1905 d'un club anomenat València, guanyador del primer campionat regional disputat la campanya 1909-10. 

El 1905 es va fundar el València Football Club, que va adquirir caràcter legal el 3 de gener de 1907. El fet de registrar un club temps després de la seua fundació era habitual en eixos temps, valga d'exemple el casos de l'Athletic Club de Bilbao i del FC Barcelona fundats al 1898 i al 1899 però registrats al 1901 i al 1902 respectivament. 

El València FC, tenia la seua seu social al cafè Tupinamba, situat al carrer de la Pau. Eixe primer València va jugar el seu primer partit el 4 de febrer guanyant per 2-1 al Club Marítim, un equip de la zona portuària de la ciutat. 

El seu primer president va ser Alfonso Ferrer, però si cal destacar a algú dels seus components estos serien Ramon Leonarte i Francisco Sinisterra. 

Leonarte, membre de l'equip infantil d'este club, anys després va ser una peça fonamental en el desenvolupament del futbol valencià, exercint com a delegat del Col•legi d'Àrbitres i com a president de l'actual València FC/CF. 

Altre destacat membre d'este primitiu València va ser Francisco Sinisterra Montesinos, una de les personalitats més rellevants del primer futbol, més o menys organitzat, de la ciutat. Sinisterra va impulsar el football després de tornar d'Anglaterra en 1907. Va participar en els primers partits jugant de davanter del primitiu València FC, a banda de fundar i convertir-se en el primer president de la Federació Valenciana de Football i de fundar, també, el Col•legi d'Àrbitres. 

Va impulsar el FC València, i com a directiu d'este club va organitzar el torneig de futbol de l'Exposició Regional de 1909, el primer gran torneig celebrat a la ciutat, disputat la última setmana de juny de 1909.

Este campionat es va iniciar el dia 25 amb la participació de tres equips valencians: Recreació Club d'Alacant, FC Cabanyal i FC València. Precisament este últim al proclamar-se vencedor es va guanyar el dret a disputar la fase nacional del “concurs” on participaren l'Espanyol de Barcelona, la Societat Gimnàstica Espanyola de Madrid i el FC Barcelona. Este campionat, anomenat als anuncis de l’època com a "concurs de foot-ball" va ser el gèrme de noves iniciatives futbolístiques. 

El FC València, va convertir-se en l'equip hegemonic del foot-ball de la ciutat durant la seua curta existència. Entre els seus jugadors destaquen els Withel Roberg, Beltran Payne i Walter Morris, noms i cognoms que deixen clara la vinculació entre la colònia britànica assentada a València i la difusió del futbol a les nostres terres. 

A l'abril de 1910 va deixar de jugar amb el seu nom i passà a fer-ho com a Societat Gimnàstica Valenciana al fusionar-se amb esta entitat. En 1911, després de revalidar el campionat valencià va desaparèixer. 

Hui en dia pot sorprendre que equips “campions” desaparegueren d'una manera tan inesperada, però hem de recordar que estem parlant d'entitats molt simples, sense infraestructures sòlides ni massa social, sent habitual que els jugadors foren, al mateix temps, socis i directius. Precisament, la manca de jugadors per a poder formar equips, junt a les dificultats per trobar terrenys de joc adequats foren les causes principals de les desaparicions de molts dels primers equips valencians. 

Totes estes experiències, més o menys traumàtiques, viscudes en eixe primer futbol valencià, varen servir d'aprenentatge per a un grup d'apassionats del foot-ball que es reuniren al bar Torino del cap i casal valencià, i fundaren un club el suficientment sòlid com per a estar a punt de complir els seus primers cent anys d'història.