El València del 'Xino'

VALENCIA. “Es de los chinos, el Valencia es de los chinos”, ha sigut un dels càntics més repetits des que Peter Lim va fer-se amb la majoria de l'accionariat de l'entitat de Mestalla cada volta que una afició rival vol riure's de la blanc-i-negra. I amb la mà al cor, dins d'eixe tocar els nassos que ha d'existir entre els equips, em sembla graciós. Sóc dels que pensa que la rivalitat és la salsa del futbol i que l'enginy i la gràcia, sense faltar al respecte, forma part de l'espectacle. Però d'un temps a esta banda, i més concretament, des del passat 11 de desembre, eixes dos frases han adquirit un significat diferent -i molt positiu- per als seguidors de la camiseta amb la rata penada en l'escut. Perquè eixe dia, aquella vesprada a Anoeta, l'actual temporada va cobrar sentit per al valencianisme. En l'últim més l'any anterior debutava en partit oficial a la Lliga, la gran esperança xe: Carlos Soler. El 'Xino'.

Des d'aleshores i, fonamentalment, des de l'aterratge de Voro a la banqueta i la seua aposta pel canterà, el València somriu. El club i tot el que li envolta. I encara ho fa amb el fre de mà posat, però al mateix temps, amb eixe gest descarat que encarna un xic de tan sols 20 anys que ha arribat per a quedar-se i qui sap si per a marcar una època en l'equip dels seus amors. No sé si és massa prompte per escriure una afirmació així de grandiloqüent, però el seu atreviement, el seu caràcter i, per damunt de qualsevol altra cosa, la seua qualitat i nivell futbolístic, em permeten ser optimista. Molt optimista. I damunt, valencià. Han llegit bé, valencià. Perquè en una dinàmica tan roïna com la que estem vivint, contar amb jugadors de la Terreta et dóna un valor afegit per a què, en primer lloc, el vestidor siga conscient de què significa defensar la camiseta amb la rata penada en l'escut. A més, permet que els seguidors, cansats de comprovar com els seus no apleguen als objectius, tinguen una raó per la qual tornar a il·lusionar-se. I perquè els èxits -sols cal repassar la història- sempre han arribat quan els de casa han sigut importants. Sempre. I estem davant d'una gran oportunitat de qu, per fi, torne a ocórrer.

Però tampoc podem ser hipòcrites. La irrupció d'este tipus de jugadors es produïx, en un percentatge molt elevat, en èpoques de crisi, com aquesta. És en moments com els de la present campanya quan els tècnics giren el cap, miren enrere i s'adonen que en el filial hi ha xics amb molt de potencial. Però sols s'atrevixen a apostar per ells quan no queda més remei. I a vegades ni això. Perquè, què pensarà Pako Ayestaran de Carlitos? I Prandelli? El primer el va tindre entrenant al llarg de tota la pretemporada i el segon, amb l'equip desfet, li va donar 15 minutes a Sant Sebastià...i gràcies. Millor respectar els galons i fer jugar a Mario Suárez o a Medrán que tirar de baix. Però com en la vida, l'esport fa de la necessitat una virtut i a Mestalla, ja era hora, ho disfrutem.

Fins i tot m'atreviria a dir que Soler no va ser l'únic de la seua generació en pegar prompte el bot a l'elit. Crec que estem vivint les arrels del naixement de 'La Quinta del Xino'. Toni Lato va demostrar a Los Cármenes que està ja per a formar part de la primera plantilla. I per suposat, per tindre més minuts que Siqueira. No per la falta de nivell del brasiler, sinó perquè el seu estat físic l'impedix rendir com ell voldria. Ara té una ocasió idíl·lica per a, aprofitant la lesió de Gayà, demostrar als tècnics que el València té assegurat el seu carril esquerrà per molts anys i que Paterna continua sent una fàbrica de laterals infal·lible. Però juntament amb ells, hi ha altres perles a punt d'esclatar. Antonio Sivera, campió d'Europa sub '19 i que ja sap el que és una convocatòria amb la Sub '21; Andrés Pascual 'Sito', un interior que, salvant les distàncies -i mentre el respecten les lesions- és el més paregut que he vist a Vicente Rodríguez des de la seua aparició. O els noms de Rafa Mir, Fran Villalba o Javi Jiménez que també han tastat la mel de debutar amb els 'majors' en competició oficial.

Amb Carlos Soler, Mestalla té migcampista per a temps. Però per al temps que vulgal 'altre 'Xino' -com diuen aquells que no respecten res-. Perquè Lim ha sigut el magnat de Singupur, el pescador que va crear un imperi i l'empresari exemplar fins que la piloteta ha deixat d'entrar. Quan les coses han vingut d'esquena, s'ha convertit en 'El Xino'. Doncs bé, serà Peter qui prenga la decisió de blindar o no a l'estrela emergent. La renovació fins a 2018 i la clàusula de 30 milions d'euros sembla que podria quedar-se curta per als grans d'Europa i els diners de la Premier. I si arriba el moment -esperem que no i el club reaccione ràpidament-, serà este un dels instants en els quals comprovarem si, de veres, el model ha canviat. Si el màxim accionista rectifica, fa cas als professionals que té contractats i no ens desdejunem un dia que, com va ocórrer amb Paco Alcácer, el propietari traspassa al xiquet sense avisar a ningú. Ell ho té a la mà. Lim pot fer que el València del futur també siga el València del 'Xino', el València de Carlos Soler.