Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

GRUPO PLAZA

opinión pd / OPINIÓN

El ValenzZzZ

1/07/2020 - 

VALÈNCIA. Cap sorpresa. Si Celades va arribar a juny és gràcies al Covid, per res més. En este mateix espai portem mesos advertint del desenllaç com qui parla amb una paret. Del rerefons de la voladura d'un projecte. En fi, que ens passem la vida amb obvietats com per a vindre ara amb estranyeses. Són així, així porten actuant cinc anys, i així seguiran davant la passivitat generalitzada. No voler assumir açò, o fer-se el longuis amb autoenganys obscens, només pot respondre a algun interès ocult en què continuen manejant el club d'esta manera. O a posseir una edat mental de xiquet de cinc anys. 

Res del succeït des de juny és gratuït. Té, ha tingut, i tindrà, conseqüències. I una finalitat. El meme oficial amb el comiat de Celades indicant la propietat és la pinzellada final a un procés. Per això no podem prendre'ns a broma les maneres o la mecànica que empren perquè són les que han convertit al VCF en lo més paregut que ha existit mai al Atlètic de Jesús Gil. Un camí tan perillós que en tots els casos observats, a la llarga, acaba amb els teus ossos a segona. 

Inaugurem un any sencer d'una espiral prou greu com per a abandonar ja l'habitual jiji-jaja amb el qual soterrar una història d'enganys, manipulacions, mentides, barbaritats, i tripijocs de calibre. L'assalt a Paterna, les caceres de bruixes, els publireportatges, el menyspreu manifest als professionals i la cadena de comandament, els discursos buits de tot contingut, eixe bucle de dir A i fer H, la intoxicació constant en eixa guerra oculta amb el vestuari que no ha cessat fins a generar un problema on no ho havia, renovar o vendre jugadors segons el grau de fidelitat a l'amo, eixos egos, eixe frentisme, eixa necessitat de conflictes per a desviar atencions, tals complexos, tot, ha anat enfocat des del principi ha imposar la seua equivocada realitat. 

En el fons, com tantes altres coses, no és més que un retrat a l'oli de Meriton. Si a la M&M ja els va costar convèncer a quatre marginats de vindre al VCF, imagina la labor de reconstrucció després del viratge. I a mans de ‘fidels funcionaris’ condemnats al ridícul de César. Que és el mateix que el de Pitarch. 

Lo més trist de tot és que ningú, mai, ho va tindre tan a ou. Poques vegades s'ha tingut matèria prima d'esta qualitat per a tirar avant. Però en la temporada del salt, de tindre suficient amb posar el pilot automàtic i deixar que les coses fluïren per a arribar a destinació, d'aprofitar el vent favorable que insufla guanyar un títol, van decidir tornar a arrere per la via criminal. Tenien un equip i un projecte campió i l'han canviat per lo de 2016. A qui li entra al cap açò? És la segona vegada que ocorre (continuem ignorant la reiteració), la qual cosa convida a pensar que tal vegada lo que realment els moleste siga guanyar perquè la fi última de la seua estada siga altra. 

Encara hi ha una cosa més nociva, l'avorriment que provoquen. Han aconseguit que te done igual el VCF. Com si posen el pal d'una granera a entrenar i a un poal d'aigua a dirigir. O s'emporten el club a Estoril (quasi que ens fan un favor). Ja ni sents ni pateixes. És tal vegada la pitjor conseqüència del pas d'esta gent per Mestalla, una fallida en l'estat emocional que porta a la desconnexió de l'aficionat amb el seu equip. Provocant somnolència parlar del ValenzZzZ.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email