El vídeo

VALÈNCIA. Arribats a este punt de la funció entenc que hi haurà poques -o cap- persones vinculades a l'esfera del València CF que no hagen vist ja el famós vídeo de Marcelino en el Bernabeu del passat dissabte emès pel Canal "Vamos" (inclòs el propi entrenador tot i el que poguera dir en roda de premsa)..

Quaranta-vuit hores després em seguisc quedant amb dos grans fils argumentals de tots aquells detalls que les imatges de televisió mostraven. I sobretot, aclarisc que són fils argumentals que vénen amplificats per les paraules del tècnic asturià.

El primer assumpte preocupant que em va mostrar el vídeo va ser el d'un Marcelino impotent i superat desganyitant-se en la banda. I no perquè cridar gesticulara o donara veus (açò ho fan tots els entrenadors. És més, malament assumpte si anant l'equip com va, es queda *sentadito" baix la visera de la banqueta). Em va cridar l'atenció la manera de fer-ho, passant en segons de la reacció enèrgica a la súplica. Sense saber ben què fer perquè el que fera el seu equip s'emprara en el terreny de joc tan i com s'havia estat assajant. Dita d'una altra manera, els jugadors no plasmen sobre el terreny de joc el que el seu entrenador treballa amb ells. Mala cosa...

Que en eixe vestidor l'ambient no és el millor dels possibles crec que ja no se li escapa a ningú. Santi Mina porta dos detalls esta temporada fora dels terrenys de joc que indiquen la seua maduresa com a esportista. Són dos missatges vetlats, indirectes, camuflats entre frases més cridaneres. Però són dos arguments incontestables per a començar a desxifrar què està ocorrent ahí endins. El primer ho va dir després del partit de Saragossa en Copa: "els que portem més temps ja li estem dient als nous que el València CF no pot estar a baix, que no podem tirar la temporada per la broda". I el dissabte a Madrid -i malgrat que tothom es fixara en el de la primera part cutre  -el gallec va tornar a soltar una perla del que estava ocorrent: "el que no podem és seguir parlant". Crec que en el vestuari no hi ha la unió que hi havia i açò es plasma a l'hora d'anar tots a l'una.

I després tenim el tema Guedes. Marcelino diu que no és qui per a obligar a Guedes a operar-se, i en això estic d'acord. Però si Guedes juga i en vint-i-set minuts no es va "ni d'un", la responsabilitat és de qui l´alinea i el manté 90 minuts en el terreny de joc. No és Guedes qui confecciona l'onze i es col·loca en ell, ergo ací hi ha una bona part de responsabilitat de l'entrenador. Vaig més enllà, si Guedes no està per a jugar és l'entrenador qui li ha de deixar en la banqueta i fer-li vore que, a este nivell, Guedes no li és útil al col·lectiu és el seu entrenador. I fins i tot pregunte dos cosetes que em ronden pel cap. Amb tots els que són ahí de cos tècnic, de debò ningú pot dir-li al futbolista que igual s'està equivocant en la seua decisió de no passar pel quiròfan? I una altra cosa, qui ha de donar un diagnòstic i un seguiment en el dia a dia, el doctor Maestro des de Gijón?

Les coses no estan eixint bè i la temporada sembla posar-se molt costa amunt. De fet, el dissabte el partit pot ser dramàtic i les destitucions no són mai la millor solució. Però a final de temporada, caldrà depurar responsabilitats.