VALÈNCIA. El lliure era algú en qui confiar. Ho feien els companyons sobre l’herba i els llevantins en la grada. Algú que tallava l’atac quan era l’última esperança, que eixia valent, amb el mentó al front, que feia la cobertura. Hui no queden líberos. I el futbol ha perdut molt. Tàcticament. I també en bellea plàstica. Això crec. Trobe que no tot és la idealització d’aquell temps, entre el 73 i el 84.
