VALÈNCIA. No hi ha res millor que l'electricitat per jugar-se el quedar-se o moure en la Champions. Un avís a navegants, sense dubte, el partit contra el Levante UD del dissabte passat. Sense cap menyspreu a la lliga i a l'últim rival, un inici com el del Ciutat de València a Amsterdam pot deixa ko esportiva i econòmicament al club. Està clar que, per alguns, la economia pot ser el de menys. Però conforme està muntat este negoci de la pilota, és important aconseguir el pas a ronda eliminatòria de Champions League. Probablement és el que li falta al grup per refer-se definitivament del traumatisme patit amb la marxa de Marcelino. Sí, està ja lluny al temps però dia si, dia també, es recorda a l'asturià. Sobre tot quan les coses venen mal, quan a l'equip li tiren molt a porta i alguna cosa més. És sucós recordar-ho. I és una manera indirecta de ficar-se amb la propietat, amb el president i tot el que rodeja a este Valencia CF que continua sent de València i no de Singapur.
I per a demà, l'estadística és favorable. L'estadística. Eixa cosa que si la tens a favor t'agafes a ella com a element motivacional. I si la tens en contra la mires amb despreci per tractar de trencar els numerets. També com a element motivacional. Només ha perdut una vegada a Holanda i això sumat a la dinàmica positiva del grup, ompli de ganes el xiulit inicial al Johan Cruyff Arena. No serà cosa fàcil, Ajax és un equip de juga pràcticament de memòria i l'any passat van enamorar a tots amb el seu futbol, quedant-se a les portes de tocar la glòria continental. Però el present diu que el Valencia CF es juga la bolsa i la vida.
I se la està jugant amb moltes baixes. El més car de la plantilla, en aspecte inversió i última ovació a Lim per part de l'afició, Guedes, està abandonat per l'imaginari de l'aficionat. En part per el pas endavant de Ferran, que porta camí de ser un jove veterà desequilibrant. Va camí de convertir-se en icònic, en eixa aposta per la pedrera que va dir Murthy com argument en la contractació de Celades. Però potser que l'èxit del que disfruta a hores d'ara el Valencia CF és la barreja de veterania i joventut. És fonamental que els jugadors tinguen el convenciment que defensen una camiseta històrica. Encara que demà marxen a altre equip. Paulista, que quan era groguet es postulava component del millor equip de la comunitat, ara parla de ciutat blanquinegra. Igual sembla anecdòtic i demà fa el mateix a Viena o Portugal, però ja demostra cert sentiment de sentir-se d'ací d'un jugador que va vindre de la mà de l'anterior tècnic i sap quin és el seu lloc a l'equip.
Si, igual creu vosté, estimat lector, que són massa coses positives per a tan poc recorregut. Però cal omplir la butxaca d'il·lusió. Perquè demà és dia de partit gran. De partit que fan d'un dimarts un dissabte. Esperem que siga un dissabte amb nit de celebració.