Ferran posa l'accent

No sembla mal moment per a fer una parada de seleccions. Ja saben com van estes coses. Si el resultat és favorable, no vols que es pare per no desfer la dinàmica positiva. Si les tornes van roïns, millor parar i refrescar. I encara que el Valencia CF està esportivament dins del primer cas, la parada ve de categoria. Per l'aspecte institucional i, sobre tot, pel sanitari. Celades es troba en un moment que quan es gira a vore la tropa, li cau un soldat. Fins a nou jugadors estan amb lesions i sempre ve bé no competir per a no jugar amb el fons d'armari baix mínims. Supose que es debatrà per les causes i els motius, amb teories de tot tipus. Al no rodar la pilota, cal buscar temes. I este en serà un. L'altre serà l'aspecte directiu, amb la confirmada marxa d'Alemany de la direcció general del club i l'assumpció de galons per part de Murthy, que té una creïlla calenta. No sembla tindre moltes habilitats en la matèria esportiva i transmet molt poca confiança en els fronts que estan oberts. Però el temps dirà. Era fàcil, rodejar-se de gent competent per a ser-ho tu també i continuar vivint bé. Però no. I ara Anil es troba a primera línia. Caldrà vore de quina pasta està fet. En qualsevol cas, Mateu Alemany ja és història del Valencia CF. Seria bonic que tinguera una segona etapa, que Tebas parlara amb Lim per a dir-li que s'ha enganyat i que La Liga, com a producte, necessita un Valencia CF fort, competitiu i respectat. Eixes coses solen ser més efectives que pancartes, piulades i editorials de qui busca en riu marejat per al seu guany.

Però no tot és roïn a Valenciastan. Els resultats estan acompanyant. Poc a poc, Celades va calant en la plantilla amb les seues idees. Jugades a pilota parada, encara que el meu cosí Ricardo pense que les senyes que fa Parejo són totes mentira i els corners els tira arreu, i un compromís per part de la plantilla que va més enllà d'antics entrenadors. Encara queda per enllestir, però els resultats van eixint i la fiabilitat de la plantilla, a poc que es perfilen coses, tornarà a estar dalt. Davant el Granada, un molt bon equip, va tindre fortalea mental per superar un VAR tequilloset i un final de partit on podia eixir cara o creu.

I va eixir cara perquè Ferran es va arrear una galopada al final, rubricant un bon partit. El de Foios comença a ser respectat pels rivals. Les ajudes defensives que rep el lateral contrari de la seua banda són constants. I tindre un jugador que, per a que te'l contraresten, necessite a dos dels rivals és un aspecte guanyador. Extrem dels d'abans, que pot fer una molt bona societat amb un rematador com Maxi i que pot crear una bonica competència amb Kang In i Soler en el flanc dret. Però sobre tot, amb Guedes, quan arribe. Imaginen dos punyals, un per cada banda o lluitant per la mateixa. Maxi Gómez es tindrà que ficar pitet per al banquet de rematades.

Eixe és l'únic accent que ens val i no el que fiquen els que no saben damunt de la a. El de furgar les defenses rivals. Els d'intentar una i altra vegada els duels individuals per a desbordar i alçar a la gent de les seues butaques de Mestalla. Contra això no poden ni les protestes batejant al president i al propietari, que semblen sonar menys si Ferran i els companys ens fan vibrar. Que és el que volem, al cap i a la fi.