GRUPO PLAZA

Un món sostenible? / OPINIÓN

Foc a la marjal

11/01/2018 - 

Un foc intencionat, segons apunten tots els indicis, ha cremat quasi per complet la zona més sensible de la marjal dels Moros, un aiguamoll situat entre els termes de Sagunt i Puçol. L’escassa presència d’aigua i el fort vent van permetre que les flames s’escamparen ràpidament. En total 320 hectàrees, diu el balanç oficial, han sigut afectades per l’incendi en un espai protegit per la legislació valenciana i l’europea, inclosa dins el Catàleg Valencià de Zones humides, declarat Zona de Especial Protecció per les Aus (ZEPA), i Lloc d’Interés Comunitari. Uns títols que acrediten la seua vàlua, però que sobretot reconeixen que es tracta d’un espai ple de vida, que ha passat en uns minuts a ser una lloc desolat, gris i buit a causa del foc. El treball de conservació iniciat lentament en 1995 amb la compra dels terrenys per part de la Generalitat ha permés recuperar un espai de biodiversitat per al Camp de Morvedre i el món, amenaçat con la resta de zones humides per l’expansió urbanística, la industrialització i la falta d’aigua. Un paisatge que recorda com era l’aspecte de la costa valenciana fa segles, custodiada per un rosari de selves a l’estil mediterrani construïdes per una espessa massa de canyes, canyissos, boga i tot tipus de vegetació aquàtica. La declaració d’un incendi, i més si es intencionat, sempre és una situació dramàtica i violenta sobretot quan posa en perill la vida humana i el seu entorn, però en el cas d’una marjal mediterrània la regeneració després del foc, en condicions naturals, es ràpida i contundent.

Parada i fonda

L’espai té una gran importància per a nombroses colònies d’aus. Algunes venen de pas perquè troben un lloc de parada i fonda dins els seus esgotadors i prolongats viatges migratòries, altres l’utilitzen con un quarter d’hivern tranquil i segur, acostumades a conviure amb els residents de tot l’any. Recordar el nom d’algunes de les espècies que viuen o han viscut a la marjal dels Moros ens pot ajudar a posar-li ulls, pic i plomes als seus habitants com ara la fotja comuna, la corba marina grossa, el coll verd, la garseta blanca, l’esplugabous o diverses gavines. També altres més esporàdiques, escasses o un tant més difícils de vore com són la fotja bayuda, la rosseta, la xitxarra de canyar, la boscarla mostatxuda, l’arpellot de marjal, els flamencs, el gall de canyar, la carregada o la gavina corsa. L’últim cens destaca les colònies de picaport (Plegadis falcinellus), de l’agró blau (Ardea cinerea) i diverses garses. Tots ells i molts més hauran de buscar-se un altra residència temporal, afortunadament la possibilitat de volar els permet allunyar-se del perill. A més l’incendi s’ha produït en hivern, fóra de l’època de cria, un moment en què les pèrdues eren sigut molt més dramàtiques. No tanta sort ha tingut la fauna invertebrada que ha sucumbit a les flames sense possibilitat de fugida. Les tortugues d’aigua, ara en època d’hivernació, també s’han pogut vore afectades per l’incendi.

Molt més que un refugi de fauna

Evidentment una marjal com la dels Moros és moltíssim més que una reserva de fauna i flora, al seu voltant l’ocupació humana tradicional ha crescut durant segles unida a l’agricultura, la pesca o el turisme que també han patit els efectes de les flames. Els aiguamolls són un dels ecosistemes més valuosos del planeta pel la gran quantitat de beneficis mediambientals que aporten, com recorda Ignacio Lacomba, president del Col.legi de Biòlegs de la Comunitat Valenciana i un dels gestors que han ajudat a la configuració i protecció de la marjal des de la Conselleria de Medi Ambient, a pesar de vents i focs. Les marjals són depuradores naturals que ajuden a filtrar l’aigua de contaminants i funcionen com a grans dipòsits de reserva. Contribueixen a frenar l’entrada de l’aigua marina, redueixen l’erosió del litoral o els efectes de les inundacions en la primera línia costanera, entre moltes altres funcions pràctiques i mesurables, dins la perspectiva econòmica d’entendre la vida que tenim els humans. Però a més, serveixen com un gran laboratori d’investigació sobre el canvi climàtic en relació a l’emissió i segrest de CO2  i altres gasos d’efecte hivernacle. El seu paper ecològic, constant i regulador, és especialment important en temps de sequera. Com recorda Ignacio Lacomba, els incendis sempre són indesitjables per l’agressió que suposen, però el dinanisme ecològic dels aiguamolls permeten una ràpida regeneració després de l’acció del foc i en primavera la marjal dels Moros podria ja renàixer plenament de les seues cendres.

La selva mediterrània té en la seua sang la supervivència després del foc dins una manera de resistència molt valenciana, acostumada a recuperar-se a pesar de les adversitats per a poder continuar treballant. En la seua valoració inicial SEO/Birdlife evidencia la bona capacitat de regeneració dels aiguamolls sempre que hi haja aigua disponible i es faça una bona gestió d’ella, i considera que l’incendi pot afectar especialment l’evolució de les aus nidificants. Ens uns mesos podrem comprovar si definitivament la vegetació torna a obrir-se pas per a que la marjal recupere el seu color de vida amb el canvi d’estació. 

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email


Quiero suscribirme

Acceso accionistas

 


Accionistas