X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

l'amor i la naturalesa

Follar ben fort en silenci

El vocabulari de l’entrecuix mai havia passat els seus dies tan a prop de l’engonal. A escassos centímetres del lloc on l’esquena perd el seu nom i no molt lluny del melic, en la butxaca dels texans o en la bossa, un vocabulari accessible durant tot el dia a la vista i els dits. Un vocabulari que se servix de velles fórmules sintàctiques, però que no fa servir paraules: les emoticones han iniciat una catarsi de creativitat pel que fa al noble art de follar ben fort en silenci

27/01/2019 - 

VALÈNCIA. La verborrea es dividix en cinc grups de microimatges de les quals els valencians dominem almenys una d’elles: la família de les fruites i verdures. L’horta, tan rica i sàvia, ens dota per a la conversa de l’entrecuix des de temps immemorial. I si bé la literatura en la nostra llengua va patir un bon calfó treballant la terra des de mitjan segle XIX a començaments del XX, molta cura amb les ombres de Gray que ara s’escriuen en la intimitat dels whatsapps a base d’hortalisses. Les expiracions no porten accent obert, però a més d’un l’han deixat afònic sense haver d’emetre paraula.

Albergínies, panotxes i bananes. Bresquilles, cireres i castanyes. Estes semblen les sis formes sagrades d’ús pel que fa a la còpula a distància, d’Alaquàs a Kobe i d’Atzeneta d’Albaida a les platges de Maracaibo. La diàspora de professionals per la crisi manté calent l’entrecuix durant el dia amb algun d’eixos recurrents regals de la terra. Fins i tot, amb alguna versió més refinada com la del pot de mel o la del dònut, per a tota classe de gustos i interpretacions. Per a tota classe de necessitats, segons la data del calendari.

Però el món vegetal no és l’únic que participa del joc, cada vegada més inspirat, atés que el seu ús ve estenent-se amb fruïció des de fa almenys una dècada. Les altres quatre categories pertanyen a les caretes, parts del cos, objectes i la resta de la natura. La més òbvia sembla sempre la primera, la de les emoticones amb canvi de cara que bé poden simular l’expectació i explosió que genera un bon orgasme. Hi ha caretes que pareixen demanar a crits això que antigament déiem “cunnilingus”, però que hui (com quan diem cubana, francés o grec) ja anomenem “valenciana”.

Esta última gran necessitat de la humanitat en el seu dia a dia –la de fer o rebre una “valenciana”– fa servir microimatges del segon grup, la de les parts del cos: amb la maneta fent la ve baixa, seguida d’una llengua, tenim feta la nostra comanda d’una “valenciana”. Eixe grup d’emoticones sexuals derivades de les parts del cos, braços i mans fa moltíssim per la dona i per l’home en tot açò de follar en silenci. Ja siga per a un escalfament furtiu en Tinder o perquè la teua parella treballa a Londres o Madrid, els ditets i les seues formetes i els llavis donen per a molta interacció.

I, entre els objectes i la resta de la naturalesa, podem enumerar uns quants emojis per tal que la ment comence a creuar possibilitats: un tren eixint del túnel, un volcà en erupció, focs artificials, la bomba que ha esclatat (sense Ximo Bayo implicat), flors, senyals de trànsit, coets, cadenats i claus, flames, tisores i el meu favorit en segons quin moment: les gotes. Tot tipus de gotetes. En diferents cabals i tan explícites segons els emojis que les precedixen. Sense dir ni pruna (eixa és una altra), tot això que pareix tan poc romàntic de descriure en una revista com Lletraferit, però que completa la idea de com es folla (també) en els nostres dies.

Cors, cigars i dutxes ajuden a l’eixida de la conversa abans de passar amb asèptica fisicitat a una altra cosa. Besets explícits, picades d’ullet i dolços –normalment– deixen el pany obert a una nova ronda d’intenses convulsions visuals. Tan brutes, relaxades i fins i tot tan convencionals com els interlocutors necessiten. És cert que, generacionalment, hi haurà qui pense que tot això que ací es diu és un sacrilegi des del punt de vista humà del fornici. Els dic que vivim en una constant reinterpretació de la nostra sexualitat i que esta sempre ha estat marcada per l’ambient de l’època. Amb la globalització de la vida personal, la hiperdigitalització i enfront de la possibilitat de “tirar lo blanc” o no, encara que hi haja una pantalla pel mig, jo dic: “Benvingut siga follar ben fort en silenci”.

Noticias relacionadas

obrador

La indescriptible

Por  - 

Conten que en la dècada de 1990 els estudiants de medicina més veterans del Rikshospitalet d’Oslo reptaven els nouvinguts a baixar, sols i per la nit, al soterrani de l’Institut Forense. Una estança sense finestres amb el sostre poc elevat i les parets tacades d’humitat on s’amuntonaven arxivadors clínics, vells llibres d’anatomia, uns quants llits de ferro blanc oxidats, aparells de laboratori obsolets, estris de quiròfan i una urna que contenia els cadàvers dissecats de Julia Pastrana i la seua criatura de bolquers. Asseguren que els alumnes que havien acceptat, a més, el desafiament d’obrir la vitrina i besar els llavis ressecs i ennegrits de Pastrana, mai no oblidaven la fortor de pell adobada que desprenia aquell cos i la mirada morta de les seues pupil·les de vidre

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email