Gestionar el talent

VALÈNCIA. La majoria de les empreses han entès que les persones són el principal capital amb què compten. Bona part del seu èxit passa per com sàpiguen gestionar-lo. Un club de futbol, i molt més des de la forçosa conversió en Societas Anònimes Esportives, també ha de saber gestionar els diferents talents que poden existir al seu sí.

I si parlem de talent i del Valencia del futur, este ha de passar obligatòriament per la figura d'un jove sud-coreà, que esta vesprada jugarà la final del campionat del món sub-20: Kangin Lee.

Un xavalet de només dihuit anys que, pel seu joc i la seua qualitat, s'ha convertit en la gran sensació de la cita mundialista que es celebra a Polònia. Sent el jugador més jove del combinat revelació del torneig, sap suportar la presió de dirigir el joc ofensiu de la seua selecció, ha participat en cinc dels huit gols marcats per Corea i a més porta el número 10 a l'esquena, el número dels escollits.

El seu rendiment no és cap sorpresa per als qui l'han vist jugar, des de ja fa unes temporades a Paterna, només fa tres anys jugava al cadet, i des de l'actual campanya a Mestalla.

Disciplinat fins a l'extrem, exigent amb ell i amb els demés i amb un nivell técnic molt superior a la majoria, ja té el talent suficient per a jugar en molts equips de Primera Divisió. Però, a més, cal afegir-li una altra qualitat, referida a l'ambició que mostra al camp amb eixa edat, té una predisposició total a aprendre i a juntar-se amb qui més li puga ajudar a millorar en la seua evolució.

Però tota esta progressió, pot patir un fort paró ja que només uns pocs privilegiats a Corea, com els esportistes que han guanyat medalles olímpiques, mundials o en els Jocs Asiàtics, estan automáticament alliberats d'una obligació que els joves sud-coreans han de patir: el servei militar. Una mili que dura entre 21 i 36 mesos segons on el recluta és destinat i on es viu en un permanent estat d'alerta, davant el seu veí del nord i els seus 1,28 milions de soldats.

Kangin és un jugador diferent, intel·ligent, intuitiu i que desitja plantejar-se reptes importants per superar-los. De moment està tenint un any de somni: campió de Copa i, com a mínim, finalista d'un mundial.

El futur és seu i té tota la història per escriure. Per començar hui mateix pot convertir-se en el primer jugador valencianista campió del món sub 20, fita que ni Fernando Gómez, el 1985 ni Jaime Gavilán en l'any 2003 van poder aconseguir. A vore si a la tercera va la vençuda.