Guanyar i prou

VALÈNCIA. En ocasions, el futbol té uns espectaculars girs de guió. Contradiccions brutals. Misteris insondables. No fa molt estaven posant-se la bena abans de la ferida tractant de rebaixar l'impacte d'una eliminació vergonyosa davant un segona. Ara, escassa setmana i mitja després, el panorama es presenta tan diferent que no hi ha qui es continga davant la possibilitat de trobar en la Copa un camí d'escapada.

Seria igualment enganyós caure en les gargamelles de la ciclotimia. Com el curs passat, éste, has sigut beneficiat per un sorteig més que generós sent un equip que està lluny de ser competitiu al màxim nivell.

Encara que no es pot menysprear el paper regenerador de la Copa. Getafe és una eliminatòria ideal per a solidificar una reacció. Un rival hostil que et tornarà a posar al límit obligant-te a defensar-te com un gat i lluitar sense descans per cada metre de gespa davant un enemic que et supera en moltes facetes. Un entrenament per al futur. Com ho està sent quasi tot enguany; un on, de ser intel·ligents, eixirà alguna cosa gran d'ell.

Doncs en este trànsit s'estan acumulant experiències i emocions que bé podrien considerar-se ingredients bàsics per a la configuració d'un un inici d'època. Les peces les tens. Joves aconseguint la maduresa a colps. Un grup que, a força de patir, ha descobert quant es vol. Lideratges sobris. I un equip difícil de guanyar al que li falten un parell de coses per a donar el salt. Qualitat i contundència als metres finals i una mentalitat diferent, que en part, arribarà amb resultats, i en altra, amb la introducció de caràcters guanyadors.

Per açò fitxar no és una qüestió baladí.

I eixe hauria de ser el vertader objectiu de la temporada. La Champions ja va ser una experiència enriquidora. Sobretot per a escenificar allò que encara ens neguem a acceptar: Lo lluny que estem per a donar el nivell en la competició.

Perquè ara mateix lo important és retrobar-se. Saber-se útil. Nits com la de Vigo serán crucials atès que en estos instants sols importa guanyar. No el com, ni a qui, ni quan. Guanyar. Com siga, a qui siga, i quan siga. Ja que d'esta situació s'ix a colp de triomf, no jugant a lo Brasil 82. És el necessari per a recuperar seguretats i llevar tantes pors i ansietats.

La resta vindrà a soles, i qui sap, si amb regal. En dit procés pots donar un xicotet gran pas sobreposant-te a les teues pròpies limitacions amb l'al·licient d'unes semifinals en l'horitzó, un xut d'autoestima necessari per a reconduir el rumb. El cel per a este València.