X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

I de futbol, qui parla?

La titularitat de Munir no es discutix però, a qui asseurà el míster a la banqueta? Rodrigo serà el sacrificat o s'atrevirà amb Nani? Ja els dic que si fóra pel vestidor, l'hispà-brasiler, tot i que no fa un gol ni a l'Arc de Sant Martí, jugaria d'inici. Ell almenys no li recrimina a la resta de companys cada volta que s'equivoquen al llarg d'un partit. I, fins i tot, ha marcat una diana més que el portugués...

1/12/2016 - 

VALENCIA. Hem d'assumir-ho. Per molt que ens dolga, per molt que coste admetre-ho: el València ja no és el que en el seu moment va arribar a ser. Ni tan sols l'ombra d'aquell club sempre respectat en el qual, amb els seus embolics -perquè també n'hi havia- prevalia el futbol per damunt de qualsevol altra cosa. Les interminables assemblees, les guerres pel poder, els pactes contra natura i les traïcions eren el pa el nostre de cada dia. Però quan rodava la pilota, el baló era el que manava. El bategar blanc-i-negre girava al seu al voltant. La gespa era l'important fins i tot per a aquells que somiaven cada nit amb el 'silló' presidencial. No obstant això hui, amb el problema accionarial més que solucionat, en l'entitat sembla que al terreny de joc és al que menys se li para atenció. I clar, sent així, el club amb la rata penada en l'escut ha perdut la seua grandesa. Del prestigi que tant esforç va costar guanyar, ja ningú se'n recorda. Ni tan sols de portes cap a endins. I de portes cap a fora, una part del Pizjuán -la menys educada- ja es va encarregar de repassar per on transcorre la nostra realitat actual. Quin mala llet em va entrar en escoltar allò de 'A Segona, a Segona!

Ara bé, al si de Meriton continuen a la seua. No s'adonen que han de centrar-se en el vessant esportiva i deixar a un costat la resta de problemes -que en són un fum- per ajudar a fer que l'equip guanye partits. No obstant això, poques hores abans del començament del duel davant el Sevilla, el club va anunciar públicament que hi havia un canvi en l'estructura de marketing i comunicació de l'entitat. Però què l'importarà a l'aficionat a estes alçades que Damià Vidagany substituïsca a Peter Draper o que Anil Murthy siga l'encarregat de fer d'enllaç amb la premsa! Què el València va el que fa 16 en la taula! Què està a dos punts del descens! Que l'objectiu de tornar a la Champions que Lay Hoon i Garcia Pitarch van exigir el passat 24 de maig sona a acudit...i dels roïns! Però no, ací és millor tindre un incendi obert amb la Curva Nord i que Mestalla no anime per una mesura absurda, o rebutjar patrocinis per a la camiseta perquè no paguen 10 quilos o demanar-li ajuda als periodistes al mateix temps que els tiren de Paterna. Per cert, com va dir la presidenta divendres, ni ella ni el seu Consell marquen gols. Nosaltres, la premsa, tampoc senyora Hoon. Però igual tindre més ingressos per espònsors o a una graderia que es deixe la vida animant als seus sí que poden ajudar a espentar la piloteta.


Hui el València necessita de tots. En una crisi estructural com la que viu l'entitat és moment d'arromangar-se. Conscients de la delicadesa del moment toca arrimar el muscle, oblidar-se del passat i començar quasi de zero. Acceptem que la lluita del conjunt blanc-i-negre ja no està amb el Madrid, el Barça o l'Atletic; que equips com el Sevilla o el Vila-real queden lluny i que qualsevol pas endavant per xicotet que este siga, es converteix en vital. Com el que dimarts es va donar a Leganés deixant la classificació per a vuitens de la Copa vista per a sentència o com la bona imatge deixada pels futbolistes en la primera meitat al Pizjuán. I és que, després de setmanes, Prandelli ha recuperat els seus arrels i ha apostat pel sistema en el qual creu. Altra qüestió és si compta amb els jugadors idonis com per a traure'ls el màxim rendiment. La resposta és clara i la finestra en la qual preguntar la del director esportiu. Però Suso no diu esta boca és meua.

I és que en l'escala jeràrquica del València sols parla de futbol l'entrenador. És l'únic clau ardent que queda. I a ell hem d'aferrar-nos. No ens queda altra. Però l'exseleccionador italià fa miracles. Fins i tot en alguns aspectes l'està costant adaptar-se a la Lliga, però ell, com el seu equip, està donant passets endavant. Diumenge contra el Màlaga és el moment de continuar creixent, de no mirar cap enrere, de consolidar el 5-3-2 -o 3-5-2 segons es mire- i de prendre decisions. La titularitat de Munir no es discutix però, a qui asseurà el míster a la banqueta? Rodrigo serà el sacrificat o s'atrevirà amb Nani? Ja els dic que si fóra pel vestidor, l'hispà-brasiler, tot i que no fa un gol ni a l'Arc de Sant Martí, jugaria d'inici. Ell almenys no li recrimina a la resta de companys cada volta que s'equivoquen al llarg d'un partit. I, fins i tot, ha marcat una diana més que el portugués.

Véieu senyors mandataris? No costa res preocupar-se i ocupar-se de la gespa. No passa res per debatre del vestidor o del sistema. Deixeu de veure fantasmes on no hi ha i treballeu. I posats a demanar, treballeu el mercat de l'hivern. Reforçar la plantilla com toca seria un bon començament. Encara que no sé si és demanar massa. 

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email