Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

GRUPO PLAZA

OPINIÓN PD / OPINIÓN

La decisió final

24/06/2020 - 

VALÈNCIA. Fa temps que seguisc amb interès lo dels saudites amb el Newcastle. Per pur divertiment, perquè allà els anglesos sí tenen principis i estes coses solen despertar onades de protestes que acaben tenint èxit. No ha defraudat. La pressió des de tots els sectors imaginables per a que la Premier i el govern impedisquen que el fons sobirà d'Aràbia compre un dels seus baluards és immensa.

Fins i tot fent-se el longuis amb assumptes espinosos, com els drets humans, l'organisme federatiu pareix haver-se quedat sense eixides per a incomplir les seues pròpies clàusules ètiques que reglen la compra de clubs per capital estranger davant l'oficialitat d'una cosa sabuda per tots: Riad està darrere de la pirateria del futbol que tants milions han costat al sport anglès i europeu. Curiós que el punt de no tindre causes delictives en el món s'ho passaren per ahí amb lo de Khashoggi, però davant açò hagen considerant congelar l'operació.

L'estancament ha aconseguit redoblar el meu interès. El pas de comprar un club com el Newcastle és un grau més en l'escalada del país de l'or negre per blanquejar la seua imatge a través de grans esdeveniments (a l'estil Qatar). Si pel que pareix l'Estat saudita està tan interessat a seguir la senda dels seus veïns i rivals no els importarà trobar altra destinació d'acabar negant-los la seua entrada a la Premier.

Ací és on entra el VCF. Probablement el Príncep assassí té major interès pel Milan, o qualsevol altre, però la situació del ratpenat pot portar-li a estar novament al mercat.

Pel que diuen, els organismes locals han decidit deixar de jugar als ajornaments eterns i el guirigall immobiliari que s'ha anat sortejant durant una dècada amb una esplendida deixadesa, i permissivitat per part de tot el món, massa social inclosa, caldrà afrontar-lo en el curt termini. Se li acaba la sort a Meriton. La complaença que li permet no acabar l'estadi, o la impossibilitat de vendre les parcel·les, o els tres anys de carència que no es van aprofitar per a construir o consolidar res, ja no suposen un baló d'oxigen. El final de la patà avant pot estar prop.

En dita tessitura veurem quin camí pren el senyor Lim. O posa els diners de la seua butxaca per a acabar el camp (ja siga de manera directa o comprant les parcel·les), o deixa caure l'actuació territorial estratègica amb les consegüents pèrdues comptables, que unides a la delicada situació financera de l'entitat, més una dràstica reducció dels seus escassos ingressos per quedar-se sense competició internacional, obligaria igualment a posar una quantitat superior de diners que només es podrà cobrir en una part amb venda de jugadors. Uns futbolistes depreciats gràcies a la seua ‘brillant gestió’ estiuenca en un context sense cash pel coronavirus i davant una imminent crisi mundial.

Si els polítics no donen altra vegada el seu braç a torçar i tornen a llançar la rajola mil metres cap avant a lo dit només li queda una tercera opció: vendre el club i que siga altre qui s'encarregue. Perquè supose que no s'atreviria a liquidar la societat.

De coincidir en este escenari som l'alternativa ideal per als Saud. Mansos, classistes, i desinteressats pel món que ens envolta, qualificada Aràbia com ‘un gran amic’ per les autoritats centrals baix el principi de ‘el diners és l'única cosa que importa’ ningú eixiria a queixar-se de caure en mans d'un Estat criminal. Inclús LFP y RFEF aplaudiríen amb lo amics que son dels saudites.

En els pròxims mesos es dilucidarà. Veurem si esta aventura, com pareix amb la seua política de mínims on l'escàs interès es va centrar exclusivament en el mercadeig de futbolistes deixant tota la resta tal com s'ho va trobar, es va perpetrar per a donar-li un passe al club o si realment, malgrat la seua incompetència, es creuen això fins al punt de tornar a invertir altra ingent quantitat de diners en la societat sense importar els mals anys que les inversions de Lim estan patint a la borsa.

Lo millor és que ocórrega el que ocórrega cap pareix una mala notícia.


Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email