La final contra l'Alabès

VALÈNCIA. Esta vesprada a Mendizorrotza, Alabès i València jugaran el partit corresponent a la dihuitena jornada de lliga. Un partit important per a les aspiracions dels dos equips, però que ni molt menys tindrà la trascendència del disputat el 26 de març de 1933. 

Els de Mestalla van debutar a Primera la temporada 1931-1932, i en eixa campanya van aconseguir la permanència sense passar massa patiments, tot el contrari del que va succeir en la següent on van arribar a jugar-se la continuïtat en l'elit en un duel, amb tots els condicionants d'una final a vida o mort, i a més en terreny enemic, contra el conjunt alabesista. Eixe partit va jugar-se en la darrera jornada del campionat lliguer de la temporada 1932-33 i va enfrontar a dos dels tres equips, l'altre era l'Arenas de Getxo, que lluitaven per no ser l'últim de la classificació final i per tant qui baixaria a la Segona divisió del futbol estatal.

Al principi del partit es va jugar a molta intensitat i velocitat, això sí mostrant-se els dos equips molt fluixos a l'hora de rematar. L'Alabès va sorprendre gratament al seu públic amb algunes boniques jugades de Urretavizcava, que el valencianista Torredeflot, en un dia completament gris, no va poder frenar. A més, la davantera valenciana, va ser del tot inofensiva enfront del marc basc. Amb aquestes característiques de joc va seguir el partit fins que als vint-i-dos minuts un avanç del valencianista Joan Costa no va ser tallat, primer per Euskalduna i després per Arana, el que va permetre a l'interior català una rematada a plaer, que es va convertir en el primer gol del matx. 

Poc va durar l'alegria, ja que als dos minuts l'Alabès va bombejar una pilota a l'àrea, que va ser interceptada per Melenchón amb la mà i l'arbitre va xiular penal, transformant-lo Euskalduna en l'empat. Després d'estes jugades, sense més alteracions dignes de menció, va acabar el primer temps.

A la segona part, el joc dels bascos va ser més imprecís encara, no aprofitant el seu domini ni les errades de Nebot, el porter valencià. Amb el transcórrer dels minuts les jugades vistoses començaren a escassegar reduint-se tot a un atac infructuós de l'Alabès i a una defensa enorme a càrrec del València.

Els Nebot, Melenchón, Pasarín, Abdón, Molina, Conde, Torredeflot, Navarro, Vilanova, Costa i Sánchez varen ser protagonistes, a Mendizorrotza, d'un capítol trascendental de la història del València FC. Eixe empat davant l'Alabès va permetre a l'entitat consolidar-se en Primera i amb els anys convertir-se en un dels grans del futbol.