opinión
La importància de no equivocar-se este estiu
5/06/2019 -
VALÈNCIA. Com diu?, que traçar un pla i executar-ho posa en òrbita a un club? Com?, que creure en un projecte i donar-li estabilitat dóna els seus fruits? Qui ho haguera dit.
Del caos, la solució. El regal d'este curs, més enllà de retrobar-se amb la glòria perduda, és haver entès la importància de la paciència. De per què el resultat és secundari quan darrere hi ha treball i trellat. Una idea en la qual es creu.
És la gran conquesta del centenari. Haver desactivat la ciclotímia, ridiculitzat la histèria amb una bona dosi de sentit comú i espera. Un "digueu el que vulgueu, que ací estem tots convençuts que anem pel bon camí i no ens anem a moure per molt que crideu".
Ara toca evolucionar creuant altra fina línia. Perquè una de les fortaleses d'esta temporada està en l'ambient a la caseta. En eixa fe infrangible de la manada en el seu pastor. Desmuntar açò té els seus riscos, però no fer-ho també és un arma de doble tall. Moure les aigües per a evitar que s'estanquen amb la precisió suficient com per a evitar un altre affair Michy, que ja vam veure les conseqüències d'incrustar una freqüència mental diferent a un vestidor activat, és el major repte de l'estiu.
Eixos lideratges sobris, eixa química, és la causant de remuntar 11 punts, sumar 17 partits invicte, recuperar la senda del gol, arribar a semis de l'Europa League, guanyar la Copa i no desmuntar la paraeta quan tots donaven per perduda la temporada.
No és barat, ni senzill, aconseguir alguna cosa així. Bé ho sabem ací. Per això les incorporacions, o baixes, han de tindre en compte aspectes que vagen més enllà de gols, regats o rabones.
Perquè a més de conservar una bona salut interna, perpetuant l'ambició del grup, lo que es juga el València en este estiu és la possibilitat de donar un parell de bots. Així convida a pensar el panorama a primers de juny. Parteixes des d'una posició molt avantatjosa. És lo bo de vindre des de baix, que el treball de transformació, o reinvenció, en gran mesura almenys, ja ho tens fet. Són altres, els teus principals rivals en la terna, els qui es veuen sumits en problemes que vas deixar arrere fa dos anys. La sotsobra, la pèrdua d'identitat, les divisions internes, l'obligació d'escometre profundes reformes, de transformar-se, d'atallar problemes institucionals, de cercar nous rumbs, son seus ara.
Fins i tot encara que isquen bé d'esta, amb tal capacitat econòmica és més senzill fer-ho, els primers mesos de competició, on poder adquirir avantatges decisius, van a ser més dificultosos per a ells que para aquell que ja té el bloc fet i la idea instal·lada, sense arrossegar tares de confiances, salubritat o entorns viciats. Per això la importància d'este estiu és major de l'habitual. Per això, reduir el risc a la mínima expressió suposarà la diferència entre fer un pas cap a endavant o un cap a arrere. Sense tindre en compte, és clar, la maledicció del tercer any. Ja que si veure al VCF fer dos cursos bons consecutivament és car, repetir un tercer és assumpte que va ocórrer en una sola ocasió des dels anys 50.
Fixa't si tens camí fet que mentre altres presenten entrenador entre critiques i dubtes, o jubilen la columna vertebral que els va portar a les altures, tu tens al teu particular Luis Colina en Alemany, al teu Quincoces en Marcelino, i un bloc fet i ja campió que apenes requereix un parell de retocs per a polir defectes.
És el moment clau per a començar a recuperar part del terreny perdut durant la crisi. I ho faràs pujat a l'onada que genera un títol tan anhelat, cosa que dona una pàtina de crèdit a un entrenador que gaudirà de major respecte i comprensió. Un de tants moments que ha tingut el VCF en les seues mans per a canviar la seua història recent i que rares vegades va saber aprofitar. No fallen altra vegada.
Noticias relacionadas