X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

obrador

La indescriptible

Conten que en la dècada de 1990 els estudiants de medicina més veterans del Rikshospitalet d’Oslo reptaven els nouvinguts a baixar, sols i per la nit, al soterrani de l’Institut Forense. Una estança sense finestres amb el sostre poc elevat i les parets tacades d’humitat on s’amuntonaven arxivadors clínics, vells llibres d’anatomia, uns quants llits de ferro blanc oxidats, aparells de laboratori obsolets, estris de quiròfan i una urna que contenia els cadàvers dissecats de Julia Pastrana i la seua criatura de bolquers. Asseguren que els alumnes que havien acceptat, a més, el desafiament d’obrir la vitrina i besar els llavis ressecs i ennegrits de Pastrana, mai no oblidaven la fortor de pell adobada que desprenia aquell cos i la mirada morta de les seues pupil·les de vidre

22/09/2019 - 

VALÈNCIA. El 14 de febrer de 1834, a Sinaloa, a l’oest de Mèxic, una indígena que pertanyia a una tribu de Sierra Madre gemegava pels dolors del part; uns planys aguts que, de sobte, van mudar en crits d’horror quan va contemplar per primera vegada la seua filla: una xiqueta que patia d’hipertricosi. Julia, que així la van batejar, seria coneguda en el futur amb el nom artístic de La indescriptible. Als 20 anys Julia Pastrana no feia més d’un metre trenta-set centímetres, estava recoberta de cap a peus de pèls obscurs i gruixuts, tenia les genives deformes i les dents irregulars, i un protuberant arc supraciliar que li accentuava l’aire simiesc. Però davall de l’exuberant pelatge, que li conferia una aparença més propera a les bèsties que als humans, s’amagava una veu prodigiosa de mezzosoprano i un talent innat per a la dansa. La raresa física de Julia i les seues habilitats artístiques van atraure l’atenció de Francisco Sepúlveda, l’administrador de la duana marítima de Sinaloa, que la va comprar al governador de l’Estat, per a qui treballava de criada, amb la intenció d’explotar-la com una atracció de circ.

Va despertar de seguida la curiositat del públic i de Theodor Lent, un bastard sense escrúpols que, per tal d’apropiar-se del tresor de l’administrador de duanes, que no estava disposat a prescindir d’aquella suculenta font d’ingressos, no va dubtar a fer ús d’una tàctica molt retorçuda: enamorar a Julia i casar-se amb ella, cosa que va ocórrer als pocs dies. A partir d’aleshores Lent va exhibir la seua esposa pels Estats Units d’Amèrica i per les principals capitals europees com un ser híbrid, mitat persona i mitat orangutan; un fenomen de fira que cantava, ballava, tocava la guitarra i executava perilloses acrobàcies a cavall. Un exemplar únic amb què va omplir les sales de França, Alemanya, Noruega, Polònia, Suècia, Dinamarca i Rússia, i va provocar en els assistents una barreja estranya de fascinació i rebuig.   

Julia Pastrana

El 20 de març de 1860, als 26 anys, Julia Pastrana va parir a Moscou un xiquet de cos llarg, parcialment pelut, davant d’un grup selecte d’espectadors, als quals Lent va permetre assistir al part a canvi d’una generosa quantitat de diners. L’infant només va viure trenta-sis hores i Julia va fallir dos dies després consumida per les febres puerperals. Una lenta agonia de la qual la cobdícia insaciable del seu marit també va saber traure rèdit venent entrades als morbosos que volien contemplar les últimes hores de La indescriptible dona simi. La seua mort no va detindre les atrocitats de Lent, que va maquinar la possibilitat de continuar enriquint-se amb l’exhibició de les mòmies de la seua esposa i el seu propi fill. El miserable i retorçut empresari no va dubtar a recórrer als servicis del doctor Sokolov, un professor de la Universitat de Moscou, un taxidermista de mans destres i moral distreta que, en compte d’embalsamar els cadàvers, els va dissecar com animals. 

El macabre resultat es va presentar al públic dins d’una urna de vidre i durant més de tres dècades mare i fill es van mostrar en circs, museus, gabinets de meravelles i túnels del terror de tot Europa fins que van caure en l’oblit. Molts anys després que Theodor Lent morira, el seu peculiar tresor, que havia passat de mà en mà des de llavors, va fer cap als soterranis del Rikshospitalet d’Oslo. Allí, quan els estudiants més agosarats decidien baixar a besar La indescriptible, en la penombra, darrere del vidre, podien distingir la mòmia de la dona simi vestida com una ballarina russa dreta damunt d’un tauler de fusta entapissada; encara hi quedaven restes de la pilositat anormal del front i les galtes. Al costat, clavat pels peus en una espècie de perxa, com si fora un lloro, hi havia el fill, disfressat de mariner, amb les extremitats i el rostre rosegats per les rates. 

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email