La meua del Fé-Cé

VALÈNCIA. Durant l'última setmana he assistit una miqueta atònit al debat generat per part del col·lectiu "València 1919" (o el que és el mateix, la gent que sol ficar mà -per a bé- en el blog de "Últimes vesprades a Mestalla") de recuperar la originiària nomenclatura de Futbol Club per al València CF.

Vaja per davant que el fet que hi haja debat em sembla lògic, necessari, enriquidor i fins a sa que es produïsca debat perquè això significa que l'entorn valencianista està viu. Potser els últims i tempestuossos anys li hagen ensenyat al valencianisme militant que la inacció significa la mort. Si este vessant de militància activa l'haguera tret l'any 92, probablement s'haguera pogut fer una miqueta més que resignar-se a contribuir al primer pas del futbol modern que es va donar amb el "decretazo" de Javier Gómez Navarro. Més que el CF o el FC s'haguera evitat el SAD (deixem massa a soles a don Juan Martín Queralt, i això ens perseguirà tota la vida).

Una altra cosa és el to del debat. I a força de ser sincer diré que no m'ha agradat gens ni miqueta. Em dol vore a valencianistes tirant-se les "trastos" al cap i posant molt més l'accent a desqualificar a qui pensa diferent en lloc d'oferir motius per a defensar la seua postura. Massa profundes són les trinxeres en este club que no permeten mirar cap endavant. Massa rancor entre partidaris i detractors dels personatges públics que han estat en les rodalies de l'entitat de la rata penada. Tots amb clarobscurs, i bastants d'ells alimentats pels seus respectius paniaiguats per a engrandir les seues virtuts fins a santificar-los o per a engegantir els seus defectes fins a donar-los el càrrec de mà dreta de Belcebú. Això ha portat una lluita descalificatòria entre valencianistes més centrats a retraure's a la cara el que els distancia que a aprofundir sobre els que els uneix: el València CF.

Diré que jo sí estic en favor de la tornada al FC en lloc del CF. I no ho estic per un tema polític, ni per immovilisme. Estic a favor del FC per recuperar senyals d'identitat que mai han restat per a aquesta entitat. No va restar recuperar el nom de Mestalla per a l'estadi en lloc del de Luis Casanova i tampoc va restar tornar al blanc i negre en lloc el blanc immaculat.

Els que vulguen mantenir l'ordre actual de les sigles -CF- estan en tot el seu dret i segur que tenen els seus motius. Però a uns i a uns altres els demane el mateix, no s'obstinen en desqualficar als qui sostenen l'opció contrària. Els carnets de valencianisme solament els pot estendre l'ànima, i eixa pertany a cadascun. No se la pot apropiar ningú en particular.

Dit açò vull finalitzar amb una reflexió. Posem que esta petició (o qualsevol altra semblant referida a l'arrel identitària del club) tira endavant i arriba fins al despatx de Anil Murthy. Qui és la persona encarregada d'aconsellar al president -als actuals amos- de dur a terme o rebutjar una proposta sobre la identitat del valencianisme? Qui decideix si esta proposta -o qualsevol altra d'un calat similar- és susceptible de ser tinguda en quanta o de ser descartada? En qui es recolzen les persones amb capacitat de decisió en el club per a cuidar el patrimoni històric del València CF? 

Esta qüestió, no és d'un calat menor, i els assegure que també em té en suspens. Vist el pes específic que tenen els sentiments i la història per als amos del València CF, no crec que siga para menys.