La senzillesa i els silencis

VALENCIA. Mai vaig estar d'acord amb allò de que Voro és un “bon xic” a l'hora d'explicar el perquè del seu èxit cada vegada que li tocava eixir al rescat de l'equip. Potser, bo segur, que esta és l'ocasió en què Voro més exposa, en la que més arrisca i aquella en què més desgast patirà.

Voro és home de club, i com a persona no és que siga un bon xic o no -crec que no ens correspon a nosaltres fer ús d'eixa etiqueta- però sí que és un tipus sense estridències, senzill i amb sentit comú.

Potser eixa senzillesa i eixe sentit comú li facen albirar a Voro que va a haver de morir per la causa. És a dir, arrisca la seua posició còmoda en el club -la de delegat- per a tirar el carro quan se li necessita encara sabent que la recompensa puga ser poca o cap.

No és la primera vegada que Meriton executa amb tota la fredor i sense cap sentiment. Des de Pizzi en la seua arribada fins a l'últim episodi amb Kempes, el camí de la propietat està infestat de cadàvers utilitzats per al seu interés sense cap altre tipus de valoracions.

Arribats a este punt, la filtració que Voro podria ser contemplat pels actuals propietaris com una solució per a la direcció esportiva, deixa en evidència dos premisses fonamentals. La primera és que fins al dia que va aparéixer tal informació -finals de la setmana anterior- és evident que el club seguix sense tindre noms, ni idees, ni pla d'actuació per a la direcció esportiva. Els dies van passant i molts clubs ja estan treballant en la temporada que ve. En el cas del València CF continuen passant els dies, l'amo no mou fitxa, i la resta de subalterns escampats en el club pinten el mateix que Nacho Vidal en Bambi.

La segona premissa et dóna a entendre que la propietat no té clar què fer amb Voro. Si tingueren decidit que continuara o vore com acaba la temporada per a prendre una decisió, no haurien llançat el baló sonda de la seua candidatura a la direcció esportiva. A més és una evidència que després d'este periple llarg en la banqueta, Voro ja no pot tornar a la seua funció de delegat -hi ha accions en la vida que no tenen marxa arrere-.

Per tant, Voro probablement s'olga que el que vaja a ocórrer amb ell a final de la temporada no siga agradable a pesar de portar -és el més probable- esta nau al port que se li va encomanar per part del patró.

Per a sort del patró i el seu innocu grup de subalterns, Voro tornarà a aplicar la senzillesa i el sentit comú. No dispararà ni una, mirarà cap a un altre costat tractant que cap factor desestabilitze la plantilla i continuarà treballant de valent per a una propietat poca dada a reconéixer allò que busca incessantment: hòmens de club.

Mentrestant, el carrer exercix un silenci còmplice que porta als propietaris a pensar que les protestes abans dels partits són el reflex d'interessos creats d'una part mínima de l'afició. Perquè la resta ni protesten, ni estan, ni se'ls espera. Per tant, tornaran a executar sense el més mínim mirament escudats en que vostés estan contents. I encara que el carrer els importe als propietaris poc o res -açò és meu perquè he posat els diners-, cert és que els silencis còmplices recolzen la seua teoria.

I mentres tot açò succeïx, Voro continuarà sumant punts...